Els traumatismes cranioencefàlics (TCE) i les lesions de la columna vertebral també es presenten en la pràctica esportiva. Els primers poden variar en gravetat i es poden associar a símptomes lleus i transitoris o bé a conseqüències que posin en risc la vida dels pacients, com hematomes intracranials. Pel que respecta a la columna vertebral, són una de les localitzacions més habituals de lesions en els esportistes. Els problemes crònics són molt més freqüents que les lesions agudes.
El doctor Edgar Casajuana, especialista en Neurocirurgia, posa de manifest que una lesió greu a la zona cranioencefàlica “pot requerir una intervenció quirúrgica i una fractura cranial i un hematoma secundari a nivell cerebral, pot posar en risc la vida de l’esportista”, tot i que afegeix que, això, “no és, afortunadament usual”.
Casajuana, soci fundador d’ATLAS Spine Institute i que visita a Àptima Centre Clínic Terrassa, també assevera que “els traumatismes cranials, depenent de l’esport i del contacte que hi hagi, són freqüents, sempre en diferent grau de gravetat”. Apunta que, segons la característica de la lesió, pot deixar seqüeles. “Si és un cop puntual, sense mínimes conseqüències i no hi ha una pèrdua de consciència o una commoció important, habitualment, les conseqüències són nul·les o lleus”, explica.
En canvi, si hi ha una lesió associada, com un hematoma cerebral que, depenent de la localització, pot deixar una seqüela que “pot arribar a ser greu i posar en risc la vida de l’esportista”, afirma. Posa per exemple els hematomes epidurals, que poden ser mortals si no s’intervé a temps.
Hi ha esports com la boxa, el rugbi o el futbol americà que, pels impactes reiterats a la zona cranial, poden provocar lesions crítiques, que poden afectar a escala cognitiva, amb pèrdua de memòria i altres afectacions.
Problema de columna
Sobre la columna vertebral, Casajuana recorda que “el 80% de la població presentarà algun problema de columna en algun moment de la seva vida, i pot ser una simple lumbàlgia o alguna afectació que requereixi una intervenció”. En el món esportiu, assenyala que hi ha disciplines que són més propícies perquè afectin la seva columna.
“En el hockey, per exemple, els jugadors i les jugadores juguen ajupits i hi ha més predisposició a patir lesions a nivell muscular, discal o osteolligamentós”, declara l’especialista. “Les característiques del mateix esport, com córrer, frenar en sec o colpejar amb l’estic, fa que molts jugadors acabin partint lesions cròniques”, a aquesta zona del cos. No només passa al hockey, també n’hi ha a altres esports, com els corredors de muntanya, els futbolistes o practicants d’arts marcials.
