Segons una llegenda, que es reflecteix a la pàgina web del Consell Regulador D.O. Xufa de València, una noia jove, en una ocasió, va oferir una beguda blanca i dolça al Rei Jaume I, que quan la va tastar, li va preguntar: què és això? La noia li va respondre, “és llet de xufa” i, continua la llegenda, el monarca li va contestar “això no és llet, això és or, xata!”. Sigui certa o no aquesta història, el cas és que l’orxata s’ha convertit en la beguda per excel·lència quan pugen les temperatures i la ciutadania ja es passeja en màniga curta.
No cal explicar que, aquesta beguda elaborada principalment amb xufes, aigua i sucre, és molt més gustosa si és artesanal. És un producte nutritiu, que aporta propietats interessants, com poden ser cardiovasculars, que poden col·laborar a la disminució del colesterol i els triglicèrids, a causa del seu alt índex d’àcid oleic.
Però l’afició a aquesta beguda, suposadament, no és per la recerca d’aquests valors nutricionals. El seu sabor i l’efecte refrescant que aporta, són dels motius suficients per a anar a una orxateria i degustar-la.
Ramon Planelles, propietari de l’establiment Els Xixonencs, que va començar a rodar l’any 1895, ens detalla que a casa seva apliquen la fórmula i composició “de tota la vida” i que estan adscrits al Consell Regulador, que marca les quantitats de greixos de sucre i d’aigua que ha de contenir el producte.
Producte delicat
Recorda que estem davant d’un producte “delicat”, ja que està elaborat de manera natural i “es contamina de seguida i s’han de tenir unes mesures molt extremes”. S’ha de conservar de manera adequada, assegura, “en llocs ben tancats, amb una refrigeració correcta i que no toqui la llum solar”. Planelles recorda que “la temporada és molt oscil·lant i nosaltres treballem amb la calor i quan en fa, el consum és molt elevat”. La quantitat de litres que es venen diàriament dependrà de les temperatures i “un dia que plou o no fa tanta calor, tots els comerços se’n ressenten, però nosaltres més”.
A diferència d’altres comerços del sector, l’activitat a Els Xixonencs no s’atura quan baixen les temperatures i l’orxata es deixa de comercialitzar, ja que llavors inicien la venda de torrons i altres productes de temporada, que també s’elaboren de manera artesanal i compten amb una llarga tradició a la ciutat.
La xufa es cultiva des de fa molt de temps i s’han trobat referències en les primeres dinasties d’Egipte i també en llibres antics dels àrabs i els perses. Els xinesos, sembla, parlaven en èpoques molt antigues, de les seves meravelloses propietats. Hi ha constància, a més, que els àrabs van donar a conèixer el seu cultiu al País Valencià. Recuperant la llegenda, l’altra teoria respecte al nom es basa en el fet que orxata procedeix d’ordiata, que vol dir “feta d’ordi”.
Per rematar-ho, cal una tercera versió, la que assegura que això d’orxata vindria del mot italià orzata, que més o menys, significaria el mateix. És a dir, aquesta seria una variant de la segona teoria, encara que en aquest cas es refereix a la civada, cosa que provoca una teoria més interna, que apostaria perquè, en els seus inicis fundacionals, l’orxata es feia de civada.
En qualsevol cas, com passa en molts altres productes alimentaris, s’estila que els orígens siguin variats, alguns provinents de llegendes i altres que pretenen ser documentades. S’apunta, igualment, que la beguda, fins que va ser batejada definitivament, en la variant o versió que es vulgui, s’anomenava com a llet de xufes
A Orxateria Ribera, al peu del canó des de l’any 1930, tampoc han variat la manera d’elaborar la seva orxata des dels inicis, si bé, Toni Gómez, el propietari de l’establiment, ens explica que “només hem baixat una mica el sucre, perquè la tendència és que la gent no vol les coses tan dolces, però la recepta és la mateixa que feien els avis, amb xufes valencianes”.
Beguda referent
Afegeix que aquesta beguda “és el nostre referent” i és el producte estrella de la seva botiga i també apunta que amb la calor hi ha molta més clientela. “Potser sí que ha canviat una mica, tanmateix, continua sent un producte molt lligat a la calor”, afirma Gómez. El consum d’orxata durant aquest període de temps és altíssim.
Habitualment, la campanya, podríem dir-ne, de l’orxata, dura uns sis mesos, entre l’abril i el setembre. Quan es recuperen els hàbits de la resta de l’any, com quan els infants ja van a l’escola, es nota una baixada en la demanda del producte i, llavors, es tanca.
Els establiments ofereixen diverses possibilitats de consum i és molt típic endur-se orxata per consumir a les llars, de cara a una celebració o com a beguda refrescant després d’un àpat. Per aquest motiu, compten amb l’opció d’endur-se la beguda en ampolles de diverses mides, d’un o dos litres, per exemple.
