El pròxim 26 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Anticoncepció, un bon moment per recordar que de mètodes contraceptius n’hi ha de diferents tipus i a l’hora de triar-ne un, cal considerar alguns aspectes, com ara l’eficàcia, l’estat de salut i les necessitats i preferències personals. Cada persona ha de trobar el més idoni per al seu cas perquè no tots són recomanables per a tothom.
És recomanable consultar amb professionals sanitaris especialitzats que coneixen les recomanacions de l’OMS per a una bona tria de manera informada. Ho diu Maria Falcó, llevadora del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Entre els diversos mètodes de contracepció, un dels més coneguts és el preservatiu masculí juntament amb el preservatiu femení, el diafragma, el caputxó i l’esponja. “La seva capacitat d’evitar l’embaràs dependrà d’un ús correcte del mètode i varia entre el 68 i 88%”, explica l’especialista.
Falcó comenta que “ambdós tipus de preservatiu, el masculí i el femení, són els únics mètodes que protegeixen de les malalties de transmissió sexual” i avisa que “tots dos requereixen un temps per col·locar-lo, poden trencar-se i ser incòmodes”.
Pel que respecta al diafragma, el caputxó i l’esponja, assegura que “són tres mètodes que s’impregnen d’espermicida i es col·loquen dins la vagina”. Són sistemes que “no interrompen la relació sexual ni provoquen alteracions hormonals”, si bé també fa referència a inconvenients com que “requereixen una previsió de la relació sexual, cal deixar-los a dins la vagina entre 6 i 8 hores post relació sexual i no protegeixen de les malalties de transmissió sexual”.
Mètodes hormonals
Uns altres mètodes d’anticoncepció són els catalogats com a hormonals. La llevadora del CST detalla que es tracta de “les pastilles anticonceptives, l’anell vaginal i el pegat” i assenyala que “s’administren dues hormones durant tres setmanes i posteriorment es tindrà el sagnat. La protecció davant l’embaràs es manté tot el mes”.
Falcó assevera que “les pastilles es prenen cada 24 hores, el pegat es col·loca setmanalment i l’anell es canvia cada tres setmanes”. Quant a percentatge de protecció, és del 91% i els seus avantatges són “el control de la usuària sobre la seva fertilitat i la disminució dels signes i símptomes del cicle menstrual”. Per contra, “poden augmentar el risc de fer coàguls a la sang i la seva absorció pot veure’s alterada per altres medicaments, vòmits o diarrees”, diu Falcó.
També hi ha mètodes amb una sola hormona, com l’implant subcutani, “amb una durada de 3 anys i és el més efectiu, amb 99%; o les injeccions, que s’administren trimestralment i eviten l’embaràs en un 94%”. L’implant requereix una llevadora o ginecòloga per col·locar-lo. Les injeccions s’administren trimestralment i eviten l’embaràs en el 94%.
Els avantatges d’aquests mètodes i el de les pastilles és que “són compatibles amb la lactància materna. Com que només tenen la progesterona poden alterar el sagnat de la usuària fent-lo imprevisible”, diu. Però cap d’ells proporciona una protecció cap a les malalties de transmissió sexual.
Altres alternatives
Els sistemes naturals i els permanents
Els mètodes naturals són els menys utilitzats, recorda Maria Falcó, llevadora del CST. Hi ha el “simptotèrmic, que requereix un autoconeixement molt elevat. Caldrà registrar la temperatura vaginal cada dia en unes condicions concretes per saber si ets fèrtil o no. Si s’utilitza correctament funciona en el 90-98% de les dones”. El mètode MELA “és totalment dependent de la lactància materna que manté la prolactina elevada. Pot funcionar entre el 90 – 98% de les puèrperes. Per utilitzar-lo el nadó ha de ser menor de 6 mesos, fer lactància materna exclusiva amb un nombre de preses concret i que la mare no tingui la regla”, apunta.
Pel que respecta als mètodes permanents, hi ha la lligadura de trompes pel sistema reproductiu femení, que “funciona en el 99,5% dels casos”. Requereix una intervenció quirúrgica i és totalment irreversible. I pel que fa al sistema reproductor masculí tenim la vasectomia. “Funciona en el 99,85% dels casos, però cal esperar tres mesos després de la intervenció per confirmar la infertilitat”, diu Falcó. La cirurgia requereix analgèsia local i es considera irreversible.
