Contractar un vehicle com si fos un lloguer, per uns anys que oscil·len entre un i cinc anys, és una pràctica que no és nova, però, en els últims temps, és una de les alternatives amb més cos en el mercat i va incrementant-se en les preferències dels usuaris, sigui en l’àmbit particular com en el de l’empresa. Es tracta d’un sentiment molt diferent del sentit de propietat d’un automòbil i, tècnicament, el client és un llogater, tot i que compta amb molts dels avantatges que té un propietari.
En un contracte de rènting s’inclouen tots els tràmits habituals en la compra d’un vehicle, com la matriculació o l’assegurança, i també altres com poden ser les futures revisions, el manteniment o els impostos pertinents. En global, és com un compromís de lloguer d’un habitatge, amb un període de temps determinat i amb data de finalització, i una quota mensual que depèn de diversos factors, com poden ser el model del vehicle, els anys de durada del contracte o altres despeses addicionals que poden establir-se.
Tot i que, a priori, el rènting es pot considerar com una opció més encaminada al sector empresarial o industrial, a escala particular també permet gaudir d’avantatges i, al capdavall, els concessionaris estan notant aquest augment d’interès per apostar per aquesta via, en comptes de, com era tradició, comprar el cotxe.
Miquel Bayona, director de flotes del grup Vallescar, afirma aquest increment del rènting com a opció en els últims anys i com a resum, pel que fa als seus beneficis, apunta que “garanteix és una quota estable per tot el període” en el qual, el client gaudeix de l’automòbil en qüestió. Afegeix més profit d’aquesta modalitat de contractació que “no hi ha sobrecostos d’assegurances ni de manteniment”, entre altres i per alguns d’aquests motius, suposa que la gent “ha tirat per aquest camí”.
Abans de la pandèmia
Bayona explica que aquest augment de persones que es decanten per al sector del rènting es va començar a fer manifesta abans de la pandèmia i ha continuat amb la tornada de la normalitat. Un altre dels arguments que convenç a molts usuaris és “l’estabilitat de preu, perquè sempre pagues el mateix” i assenyala que “molta gent venia de tenir el vehicle en propietat, com s’havia fet tota la vida i això suposava despeses com els impostos, possibles avaries o el manteniment del cotxe”.
Per això, els principals inconvenients dels propietaris eren que tenir un cotxe “no tenia un cost fix i tot era molt variable, en funció del desgast o de la qualitat del vehicle”, comenta Bayona. Diu que amb el rènting, en principi, tot són avantatges, “tot i que la gent ha d’entendre que el cotxe no és seu i l’ha de tornar” quan s’acaba el període de contractació que s’ha determinat a l’inici.
Segons el director de flotes del grup Vallescar, un altre dels motius que fa variar de tendència a l’hora de comprar un automòbil és tot el tema de l’etiquetatge de les zones de baixes emissions que es porta el cotxe. “Com que hi ha tant canvi de normativa, el rènting et garanteix que al cap de quatre o cinc anys, tindràs un cotxe nou i no has d’esperar a que el cotxe “es mori” o es torni obsolet.
Aquesta problemàtica, opina, “ha impulsat a les persones a treure’s els cotxes antics i al veure les noves possibilitats del mercat, aquesta era una més que els hi donava una estabilitat, podríem dir, pel que fa a les despeses”. Bayona subratlla que no hi ha un retrat robot de clients que prefereixen el rènting. “Ens trobem tota classe de gent o d’usuaris, suposo que són persones escarmentades amb altres opcions financeres, han preferit aquesta estabilitat i tranquil·litat” que aporta aquesta alternativa.
Actualment, els preus poden fluctuar entre els 250 i els 350 euros, detalla Bayona, que també ho veu com “un producte molt desconegut que cada cop s’estableix més perquè, al cap i a la fi, el que volem els usuaris és controlar les nostres despeses”.
Principals diferències
És important establir les principals diferències entre el rènting i una altra alternativa com és el lísing. En el cas del rènting, com ja s’ha avançat, no deixa de ser un contracte de lloguer d’un període curt de temps i, quan acaba, la persona ha de tornar el cotxe, sense opció a quedar-se’l en propietat. En canvi, en el lísing, el compromís és a llarg termini i, a la seva conclusió, l’empresa que ha arrendat el vehicle, ha d’oferir la possibilitat al client de comprar-lo.
També hi ha diferències evidents en el tema de la fiscalitat. En el cas del rènting, es pot arribar a deduir en els pagaments de l’IRPF o de l’IVA. Per la seva banda en el lísing, la seva condició és un finançament i, per tant, si s’acaba comprant el vehicle, comptarà com a tal de cara a les tributacions.
74 mil unitats, aproximadament, es van matricular a través del rènting al territori espanyol durant el primer trimestre del 2023, en concret, 73.888.
91,5% és el percentatge de l’increment de les matriculacions en el sector del rènting que es van dur a terme el mes de març respecte a les xifres de l’any 2022.
