El concepte tradicional sobre la intel·ligència ha anat experimentant una sèrie de canvis durant el temps i, actualment, s’apunta que hi ha més d’un tipus d’intel·ligència. És el que s’anomenen com a intel·ligències múltiples. En total se n’han definit nou: intrapersonal, interpersonal, naturalista, musical, espaciovisual, cinesicocorporal, lingüística, logicomatemàtica i existencial, que es relacionen entre elles.
La intrapersonal suposa la capacitat que tenen els nostres fills per conèixer-se a ells mateixos, saber quines són les mateixes capacitats, quines són les habilitats i els límits i el fet de saber acceptar-se i autocontrolar-se. També denota la capacitat de ser conscients dels mateixos sentiments i emocions, expressar-los de manera correcta i saber com gestionar-los.
D’altra banda, la intel·ligència interpersonal és la capacitat que tenen els nens i les nenes per posar-se en la situació de l’altre, comprendre els seus sentiments i la seva manera de pensar. També és útil per saber relacionar-se i gestionar els conflictes d’una manera positiva, sempre tenint en compte els interessos dels altres i els d’un mateix.
Capacitat d’observar
En el cas de la intel·ligència naturalista, es refereix a la capacitat que tenen els infants d’observar i entendre el món natural. Molt similar pel que fa al seu concepte a la musical, que és la capacitat que tenen per aprendre formes musicals, per diferenciar sons, per seguir ritmes, per utilitzar diferents timbres de veu o per tocar instruments.
Si parlem de la intel·ligència espaciovisual, ens estem referint a la capacitat que poden tenir els nens i les nenes per percebre i expressar l’espai, la seva estructura i la seva organització. Quant a la cinesicocorporal, és la competència que els possibilita utilitzar el cos per expressar-se.
La intel·ligència lingüística fa referència a l’aptitud que tenen els nostres fills per fer ús de les paraules de manera correcta a l’hora de parlar o escriure, així com la capacitat que tenen per comprendre i explicar allò que han llegit o escoltat.
Pel que respecta a la logicomatemàtica, és la capacitat que tenen els infants per buscar solucions i resoldre problemes, fent servir els càlculs matemàtics, el pensament lògic, el raonament i les relacions abstractes. I, finalment, la intel·ligència existencial, que és la que permet fer-se preguntes sobre el món, l’existència dels éssers humans, la vida o la mort.
Quan naixem, disposem de totes aquestes intel·ligències, però el més habitual és que només en tinguem tres o quatre de més desenvolupades. És important conèixer les intel·ligències que desenvolupen en major mida els nostres fills. D’aquesta manera prendrem més consciència de les seves capacitats i els podrem acompanyar i orientar al llarg de tot el seu procés educatiu.
Encara que els infants ja hagin desenvolupat unes intel·ligències més que unes altres, cal incentivar cadascuna d’elles per tal de donar-li una educació completa. Aquesta educació més global, pot ajudar a reforçar aquelles competències que ja tenen més desplegades. Es pot aprendre un mateix coneixement des de cada una de les intel·ligències.
Establir condicions
Si un nen o nena té més desplegada la intel·ligència musical, per exemple, es poden establir unes condicions i oportunitats perquè, a partir d’aquesta intel·ligència, pugui aprendre continguts diferents, com poden ser les taules de multiplicar o un tema de ciències naturals, a través d’aspectes musicals, com poden ser l’entonació o la repetició d’una cançó.
Estimulant les altres intel·ligències, també es contribueix a millorar l’autoestima dels infants. Tradicionalment, s’han valorat més les intel·ligències logicomatemàtica i lingüística, però avui en dia sabem que hi ha diferents formes d’entendre i representar el món, múltiples intel·ligències, totes elles importants per al desenvolupament dels fills.
Tot pot dependre de la mena d’activitats que es facin cada dia, la manera com les duen a terme i la facilitat per realitzar-les. Aquests punts seran un bon termòmetre per tal de saber fidelment en quina o quines intel·ligències és probable que destaquin els infants. Determinar-ho serveix per encarar molt millor les tasques que han de fer a la seva escola.
