No falten gaires dies per a la Setmana Santa i, per tant, que arribi una de les celebracions més representatives del panorama català pel que fa a la gastronomia, encara que hi ha altres zones del territori espanyol on també ho és, com al País Valencià, Múrcia o les Illes Balears. Dilluns de Pasqua és el dia de la mona, una tradició de fa molts anys i molt popular que obliga els padrins a passar per caixa i comprar-ne una per satisfer als seus fillols i filloles.
Habitualment, cada temporada, els pastissers s’escarrassen per crear mones de dissenys arriscats, tot i que també s’adapten al moment, i inclouen motius de sèries de televisió o de pel·lícules de cinema o també de personatges de videojocs o famosos relacionats amb l’esport. L’oferta de mones, cada any, acostuma a ser molt variada i també entra la possibilitat de demanar-la a mida. És a dir, demanar-ne una concreta que satisfaci els desitjos dels infants.
David Argerich, de la Pastisseria Arga de Terrassa, fa vint-i-cinc anys que es dedica a aquesta professió, seguint la tradició familiar i ens explica que la mona és un dels punts més àlgids de l’any pel que fa a la feina en el seu sector, juntament amb els Reis i Sant Joan. Comenta que, en el cas dels infants, a la mona, “la figura de xocolata agafa més protagonisme”.
Triar la mona
A l’hora de triar la mona per al fillol o la fillola, els padrins adopten diverses maneres d’actuar. “Normalment, la gent ve a la pastisseria i mira el que hi ha i depèn del que veuen, pregunten si farem mones d’una temàtica o d’una altra”, apunta Argerich. El pastisser egarenc afegeix que “amb el que veus que et demana la gent, et vas adaptant i si molta gent et pregunta si farem Pokémons, per exemple, saps que aquest any en demanaran”.
Tot i que la figura de xocolata és l’element que acapara el focus d’atenció en aquesta jornada tan especial, també és força rellevant el pastís que l’acostuma a sostenir i que, com en tot, també té diferents gustos que, segons la persona, van cap a un cantó o cap a un altre.
El pastís en si, el típic, acostuma a ser de fruita confitada, encara que diu que “nosaltres fem moltes de mantega, amb una decoració més carregada, més floral i amb detalls de xocolata”. És una classe de pastís que compta amb “una decoració que es conserva de fa temps i diferent de la del pastís habitual” que es pot consumir per a una celebració la resta de l’any, com poden ser aniversaris o altres trobades familiars.
Argerich explica que a la seva pastisseria les mones de fruita i de mantega es demanen més o menys en les mateixes quantitats i cap de les dues sobresurt pel que fa a la demanda, mentre que la que es demana menys i “tenen més tirada” són les de nata i trufa o les variades.
Quant al secret del pastisser en el moment d’elaborar una mona, comenta que “crec que cada pastisseria té el seu secret i cadascuna té la seva especialitat”. En definitiva, sobre aquesta qüestió, afegeix que “cada establiment té la seva marca” i cada pastisser hi posa de la seva saviesa adquirida durant tots els seus anys professionals.
Algunes matèries
Enguany, amb la problemàtica amb els subministraments de matèries imprescindibles per elaborar les mones, Argerich assegura que “hem notat que alguns preus han pujat de forma bastant accentuada, com feia molts anys, gairebé de sempre, no havia notat”. Tot i això, el pastisser d’Arga subratlla que “intentarem, a nivell personal, que això no repercuteix en el preu final i afecti el menys possible” al consumidor.
En definitiva, els padrins tindran una varietat suficient per triar i remenar per acontentar als fillols i les filloles. Els més previsors, encarregaran la mona uns dies abans de la festivitat
