Fa uns mesos tractàvem a aquestes pàgines sobre l’estil “Scandifornina”, una aposta per a la decoració dels habitatges fruit de la fusió entre el minimalisme escandinau i l’aposta “vintage” de l’interiorisme californià. La tendència a barrejar estils no s’atura i en l’actualitat és clara tendència el que s’ha anomenat com a “Japandi”, que en aquest cas, fusiona el minimalisme nòrdic amb el disseny dels japonesos. L’objectiu és la combinació d’un estil de línies imperfectes, amb una extreta connexió amb la naturalesa, amb un estil de línies rectes i tons freds, amanit amb l’aplicació d’elements elegants.
Entre les seves principals característiques ressalta l’ús de colors neutres, com poden ser els blancs, els beixos o els grisos. També entren dins d’aquest estil els tons de color sorra o terra, sense que siguin molt recarregats i tampoc es descarta l’aparició d’algun color pastel, com pot ser el verd. Més aviat, s’aposta per tons tènues i que mantinguin un cert equilibri amb la resta de l’espai de cada estança. La tendència en aquest estil, a més, és aplicar el color negre a algun element, com si fos un detall, sense sobresortir ni destacar gaire. Que es vegi, però que no carregui.
Els espais demanen senzillesa, amb poca presència de mobles, si bé, el que hi hagi, han de ser tan funcionals com sigui possible. Es tracta d’una fusió que busca l’harmonia i la calidesa i, per aquest motiu, les habitacions s’omplen de minimalisme. La influència de les dues tendències, japonesa i nòrdica ens transporta a habitatges senzills, serens i elegants que, a més, ens transmeten una més que correcta organització.
Les plantes poden tenir una gran importància en el “Japandi”, com a elements purificadors i que aporten relaxament i inspiració. No es necessiten grans exemplars ni atapeir cada estança amb moltes plantes. Amb un parell de plantes, com poden ser el bonsai, n’hi ha més que suficient.
Espais oberts
Un dels factors especials del Japandi és la seva intenció d’obrir la cuina, el menjador i la sala d’estar, convertint tot en un gran espai multifuncional, sense límits ni barreres. Amb això, es fomenta una millor disposició i que els components d’una família o les persones que comparteixen aquell habitatge, puguin compartir aquests espais, però duent a terme, cadascú, una tasca diferent o acomplint una activitat diversa. És rellevant, en aquests espais oberts, deixar un tros a part, com un racó aïllat, on es pot situar un sofà o un banc, que connecti amb la resta de peces.
A la cuina es recomana utilitzar materials naturals, com per exemple la fusta, que aporta la sensació de calma, o la pedra, amb unes tonalitats suaus. Si pot ser, cal incloure alguna peça artesanal, si bé és millor no abusar dels elements que s’inclouen en l’entorn de la cuina. És preferible comptar amb uns accessoris austers, però que aportin alguna cosa en l’escenari.
