El càncer de pròstata és el tipus de tumor més freqüent en homes a Catalunya i al món occidental, per davant del càncer de pulmó i el colorectal. El doctor Josep Maria Caballero, especialista en Urologia a Àptima Centre Clínic Terrassa, ens comenta que és una malaltia relacionada amb l’envelliment, amb “causes de tipus genètic i amb causes de tipus ambiental”.
L’edat és el factor de risc més freqüent per patir càncer de pròstata. És una malaltia que, fonamentalment, afecta homes d’edat avançada i la seva incidència augmenta de manera important a partir dels 50 anys. El 60% dels casos són persones més grans de 65 anys.
L’envelliment de la població és determinant perquè la seva incidència s’incrementi cada any. “Si, per exemple, fem biòpsies en autòpsies de pacients que han mort a partir de vuitanta anys, per una altra causa, a la pròstata, en un percentatge molt elevat, es troben focus de càncer, que han passat desapercebuts”, explica Caballero que afegeix que “una cosa és tenir càncer, i l’altra és que porti problemes o que sigui mortal”.
Apunta que és un càncer “menys agressiu” i que, habitualment, és un tipus de tumor que pot trigar molt més a causar la mort que no pas els altres esmentats com a més habituals, com el de pulmó o el colorectal.
El càncer silenciós
Per què respecte als símptomes, l’especialista assegura que “ara s’ha donat per dir que és el càncer silenciós perquè, realment, tret de situacions de càncer més avançat, quan es diagnostica, no té un símptoma específic”. El càncer de pròstata acostuma a créixer lentament durant un període d’anys i la majoria dels homes que el pateixen no presenten un cas clínic de forma inicial. Els signes del càncer de pròstata solen aparèixer més tard, a mesura que el càncer es desenvolupa.
Una de les coses que afecten la pròstata és el creixement i, en créixer, tapa el conducte de l’orina i, en més o menys mesura, tots els homes ho acaben patint. Alguns signes del càncer de pròstata són problemes per orinar o sang a l’orina, entre d’altres.
Si els signes indiquen que es pot tractar de càncer de pròstata, es faran més proves, com el tacte rectal i el PSA (Antigen Prostàtic Específic) en sang. El diagnòstic definitiu de càncer de pròstata s’aconsegueix únicament mitjançant una biòpsia de la pròstata. Un nivell elevat de concentració en sang de la proteïna PSA, ens pot avisar sobre el risc de tenir un tumor prostàtic. L’estimació del nivell de concentració del PSA s’obté mitjançant una prova diagnòstica de laboratori.
Una dada irrefutable respecte al càncer de pròstata és que, a Catalunya, un de cada sis homes podria desenvolupar-lo al llarg de la seva vida. No obstant això, la mortalitat per aquest tipus de tumor se situa en un percentatge lleugerament inferior al 3% de les persones afectades.
Beneficis de la prova
Cal tenir molt present que els beneficis que aquesta prova pot aportar als pacients, amb relació al nombre de possibles efectes adversos i problemes sobre la qualitat de vida dels pacients, ha potenciat que una important xifra de professionals del sector no donin suport a la seva utilització pel que fa a la població, exceptuant els casos concrets de persones que poden tenir un risc més elevat.
Serien aspectes com antecedents familiars o com a seguiment de pacients que ja hagin patit aquest tumor, per exemple. Per aquests motius es recomana no utilitzar la prova de determinació del PSA en sang com a mètode de cribratge poblacional per detectar precoçment el càncer de pròstata, pel fet que no aporta beneficis quant a termes de la reducció de la mortalitat.
En qualsevol cas, a causa dels possibles beneficis i perjudicis associats a aquesta prova, la seva realització sempre s’hauria de dur a terme després d’informar-ne al pacient de manera exhaustiva i detallada.
