Sempre és un bon moment per assaborir un bon plat de peix. La varietat d’aquest producte és molt àmplia i els mercats i les botigues especialitzades ofereixen diàriament tot un ventall d’articles procedents del mar. En aquesta època hi ha una sèrie d’espècies molt cobejades pels consumidors i un dels peixos que ara podem menjar en coccions molt variades és el llobarro. Aquesta espècie, que té com a nom científic Dicentrarchus labrax, és d’aigua salada i, generalment, es pot trobar en el Mediterrani, al sud del Mar negre i a l’Oceà Atlàntic oriental. El seu sabor suau, gens fort, i l’escassa presència d’espines, el converteixen en ideal per incloure’l en els menús infantils.
Es pot pescar amb diferents tècniques, com poden ser l’encerclament, l’arrossegament o el palangre. En els darrers anys s’ha incrementat la seva cria en piscifactories i és un producte que es pot trobar a la venda durant tot l’any, encara que la seva temporada òptima és durant els mesos de més fred.
De carn magre
Es tracta d’un peix blanc, de carn magre, amb menys d’un 3% de greix, el que el converteix en un dels més magres, després del 0,6% que presenta rap, l’1,4% del llenguado i amb un percentatge molt semblant al que té el lluç. El seu contingut en omega-3, gran col·laborador en la reducció dels nivells de l’anomenat colesterol dolent, és més remarcable que en altres peixos blancs. També es tracta d’un peix que destaca pel seu elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològic, el que el converteix, a més, en un aliment amb un extraordinari valor nutritiu.
El llobarro aporta un 20% de proteïnes i 100 quilocalories per cada 100 grams. És un peix que engloba un contingut força rellevant en potassi, fòsfor i ferro; i en menor quantitat també aporta sodi i magnesi. Pel que fa a les vitamines, són apreciables les del grup B, concretament la B1, B2, B3 i B12, si bé, el contingut d’aquestes vitamines no és tan rellevant com el que ens poden oferir altres elements com els cereals integrals i els llegums, d’entre altres.
Pel que respecta al seu contingut de colesterol, cal saber que 100 grams de llobarro suposen el 25% del total màxim recomanat de colesterol al dia, que és, segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, de 300 mil·ligrams.
Millor al forn
Com passa sovint amb la majoria de peixos, la manera més aconsellable de cuinar-los és el forn. Aquesta tècnica de cocció en sec, que consisteix a aplicar calor sense que siguin necessaris líquids ni grasses afegides, té un gran avantatge, i és que concentra i potencia el sabor de l’aliment que es cuina, a més d’afectar poc a la composició nutricional del plat, sobretot pel que fa a greixos i el seu contingut calòric.
