El 22,2% d’habitatges d’obra nova al Vallès Occidental es construeixen a Terrassa. Aquesta és la conclusió de l’informe emès per Activum Real Estate Consulting, en el qual també es revela que aquesta comarca lidera l’obra nova en l’àrea metropolitana de Barcelona, amb el 24,8% de les promocions en curs. Amb aquests registres, la comarca on està integrada la ciutat egarenca supera àmpliament àrees com la de Barcelona (19,1%), Baix Llobregat Sud (14,4%), Garraf (12,4%), Maresme (12,4%), Barcelonès (9,6%) o Vallès Oriental (7,4%).
Després de Terrassa, les altres localitats amb un índex més alt d’obra nova en aquests moments són Sabadell, amb un 20,3% i Sant Cugat del Vallès, amb un 16,5%. Després, les segueixen Cerdanyola del Vallès (9,5%), Palau-solità i plegamans i Montcada i Reixac, totes dues amb un 5,1%, Sant Quirze del Vallès (3,8%), Rubí i Barberà del Vallès amb un 3,2% i, finalment, hi ha Ripollet, amb un 1,3% d’obra nova. En el Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès s’executen el 30% de les promocions d’habitatge que estan en marxa.
La ciutat terrassenca està immersa en un nombre important de promocions, amb cinc grans sectors residencials que suposaran una quantitat de gairebé 2.500 habitatges en els anys vinents en el mercat, molts d’ells de lloguer i de protecció oficial.
Dues grans promocions
Entre totes, destaquen dues promocions amb un gran volum d’habitatges. Una correspon al grup Acciona que promou el solar de l’antiga fàbrica AEG, a la confluència de la carretera de Castellar amb l’avinguda de Jaume I. A aquell terreny ja s’han edificat 800 habitatges de venda i de lloguer. Cal remarcar la construcció d’edificis de més de dotze plantes a la cruïlla de la carretera de Castellar amb les avingudes de Jaume I de Barcelona. Els promotors han anunciat la seva voluntat de començar a comercialitzar aquests habitatges aquest mateix any.
L’altra promoció és la del Vapor Cortès, al tram nord del barri de Ca n’Aurell. És un projecte ambiciós pel fet que durà a terme una transformació rellevant de la zona, amb 800 habitatges nous al sector, dels quals, 160 seran de promoció pública i de lloguer. L’objectiu és posar al mercat, progressivament, habitatges privats i de promoció pública i de lloguer. En principi, es projecta començar a urbanitzar aquest sector l’any 2026.
Després d’aquestes dues, per volum, la tercera gran promoció és la de la zona residencial de Sala i Badrinas, un projecte en el barri del segle XX. Està prevista la construcció de més de 400 nous habitatges, 126 de protecció oficial. Els primers ja estan edificats i s’estan comercialitzant.
Altres projectes són el de Can Colomer, al nord de la ciutat, amb una previsió de 325 habitatges nous. Altrament, la promotora Somiahomes projecta construir un gran immoble a la Rambleta, davant de l’Hotel Don Candido. Serà un edifici d’habitatges i equipaments, 91 habitatges dels quals sortiran a la venda.
Previsions
Així mateix, i segons les previsions de l’informe Real Estate Market Outlook 2025 publicat per part de la consultora immobiliària CBRE, la inversió immobiliària al mercat català durant aquest 2025 mantindrà la quota de creixement iniciat l’any passat, amb un increment d’entre un 15 i un 20%. Aquest estudi reflecteix una previsió de creixement al voltant dels 3.000 milions d’euros, davant dels 2.500 milions del 2024.
En el sector de l’habitatge residencial, per exemple, l’evolució va molt lligada a les residències d’estudiants, un sector a l’auge a tot Europa. En aquest sentit, CBRE contraposa aquest sector al de la compravenda d’habitatges per llogar, que presenta “un escenari de més incertesa a causa de la legislació vigent”.
Tornant a dades de la ciutat, segons l’informe habitual de cada trimestre del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, en el darrer trimestre, i pel que fa a la venda d’habitatge de segona mà, el metre quadrat va tenir un cost de 2.099,4 euros. A més, la mitjana que es va pagar per un habitatge de segona mà va ser de 220.587 euros.
Pel que fa als lloguers, durant el quart trimestre de 2024, a Terrassa, el preu per metre quadrat va ser de 14,8 euros i la mitjana va ser de 1.097 euros, amb una oferta força baixa, amb 70 habitatges en total, dos menys que el trimestre anterior. El preu del metre quadrat, llavors, va ser de 12,4 euros.
