Una de les característiques que reuneixen la gran majoria de nens i de nenes és la necessitat que tenen de l’activitat física i esport. És una cosa que es perllongarà al llarg de tota la seva vida, si bé amb molts matisos. L’esport, a més de ser una pràctica saludable, proporciona als infants l’oportunitat de millorar la maduresa afectiva i la seva socialització, alhora que facilita l’augment del rendiment escolar.
Per tot això, és imprescindible fomentar l’activitat física en les rutines diàries dels més petits, per evitar que tot acabi derivant en una vida sedentària. Hi ha actes rutinaris que, sense donar-nos compte, poden ser molt beneficiosos per a la seva salut i ens permeten estar en forma. Com per exemple, pujar i baixar escales en lloc d’utilitzar l’ascensor ens permet activar el nostre cos, o també caminar o fer els desplaçaments de cada dia en bicicleta en lloc d’utilitzar el transport públic.
Per motivar que els fills facin esport, els pares han d’intentar ser un exemple i és convenient que en practiquin algun. És important deixar que els infants tinguin una plena llibertat per triar aquell que esport o activitat que més els agradi, encara que la família pot aconsellar-los i oferir-los suport.
Cada modalitat o pràctica esportiva pot col·laborar a fomentar uns valors o uns altres, depenent de la seva estructura. Per exemple, els esports individuals estimulen la superació personal, els d’adversari fomenten el respecte a l’oponent i, finalment, els esports d’equip afavoreixen la socialització.
Oferta variada
És rellevant que els pares ofereixin als seus fills una diversitat d’esports entre els quals puguin escollir el que més s’avé amb els seus interessos, habilitats i característiques. No sempre la primera elecció serà la decisiva i hi ha molts nens i nenes que s’inicien en un esport o activitat per, més tard, i optar per un canvi.
A vegades, la idea que té l’infant d’aquella pràctica no és la que s’imaginava i, en aquests casos, el millor és apostar per un canvi. Forçar a un nen o nena a fer un esport concret, és contraproduent al cent per cent.
La competició esportiva és sempre recomanable i no fa cap mal, però sempre tenint en compte alguns components, com poden ser que el component educatiu estigui per sobre de l’objectiu de guanyar. Hem de tenir present que, en cas contrari, els valors positius que poden derivar-se de la pràctica esportiva, es poden convertir en contravalors. És un fet a tenir molt en compte i que cal rebutjar des del primer moment. És tan important saber perdre com saber guanyar, sempre emparats en el respecte a l’adversari.
En la primera etapa
En la primera etapa d’infantil, dels 3 als 6 anys, l’activitat física dels infants van estretament lligada a la seva activitat diària. Són edats on als més petits els agrada moure’s, saltar, ballar i córrer ràpidament durant períodes curts de temps i, després d’un descans, tornar-hi. L’activitat física forma part del seu aprenentatge i no deixa de ser un indicador de bona salut. És molt valuós, doncs, facilitar-los moments i entorns que permetin el joc de moviment, per exemple, portar-los al parc, a la muntanya o a la platja.
És un bon moment per a jocs com perseguir-se o agafar-se, saltar, reptar, passar-se una pilota, llançar-la. Quan es van fent més grans, l’activitat física varia i ja no tenen tantes ganes de moure’s. L’exercici físic, es basa en les activitats extraescolars. Molts trien esports, però també n’hi ha que prefereixen el ball o la dansa.
