En el marc de la recent celebració de les “Final Four” masculina i femenina de hockey a l’Estadi Martí Colomer de Terrassa els dies 9 i 11 de juny, es fa interessant recordar quines són les tendències actuals en prevenció de lesions esportives. Santi Ibáñez, fisioterapeuta i osteòpata i jugador de hockey del primer equip de l’Atlètic i que visita a Espai Fisio, a Posturalment i a Osteosalut, comenta que “els principals factors de risc a tenir en compte a l’hora d’evitar una lesió són diversos”.
Els més coneguts actualment, diu l’especialista, “són l’estrès, una mala distribució de les càrregues als entrenaments, mala alimentació i hidratació, falta de preparació física” i altres. Ibáñez assegura que les mesures per prevenir lesions en la pràctica esportiva a l’alt rendiment poden ser “una bona distribució de les càrregues pel que fa als entrenaments”, un aspecte que considera que és “vital”.
Per exemple, en el cas del hockey, en ser un esport tant asimètric, “també és molt important el treball individual de força al gimnàs així com de la coordinació i la mobilitat articular amb l’objectiu de compensar tot allò que es descompensa al camp”, com poden ser la musculatura, els lligaments o les articulacions. Una altra mesura molt valuosa, diu l’especialista, “és el treball amb el fisioterapeuta i el preparador físic. La seva supervisió dels exercicis i adequació a cada individu és molt considerable”.
Això permetrà a l’esportista disposar de la major part de la seva condició física en un bon estat, afegeix.
Ibáñez aprofundeix en la qüestió que les lesions poden dependre de diversos condicionants, com edat o físic. “Ja no només per un tema d’edat o físic que és el que es pot relacionar directament i és en el que tots pensem en una primera instància.
L’aspecte mental marca una diferència brutal, almenys en l’alt rendiment. Saber gestionar les emocions és molt rellevant”, assenyala el fisioterapeuta.
El temps que es triga a tornar a competir varia segons l’individu, detalla Ibáñez. “Cada tractament és personalitzat, això fa que no hi hagi una resposta universal, encara que la lesió de dues persones diagnòsticament sigui la mateixa”, assegura.
Apunta, també, que cada vegada “hi ha tractaments més protocol·litzats quant a la zona de la lesió i depenent del teixit lesionat”.
Entrar a la normalitat
És de vital importància, diu, fer una entrada a la normalitat esportiva de forma progressiva i, les setmanes prèvies a la tornada a la competició, “l’esportista haurà d’anar treballant en situacions semblants a les que es trobarà en el moment de competir, sempre sota les ordres del fisioterapeuta i vigilant molt amb tres aspectes fonamentals en una recuperació: les càrregues dels entrenaments, el descans entre sessions i la intensitat de les sessions”, subratlla.
Remarca que “el temps de recuperació depèn de la lesió que cada esportista pateix i és molt improbable trobar dues lesions idèntiques”. Ibáñez sosté que és important que els esportistes evitin les comparacions amb companys d’equip o d’altres esportistes coneguts i que segueixin les ordres dels professionals.
