Per la mateixa idiosincràsia quant a formes d’entrenament i execució, els ballarins professionals estan exposats a la possibilitat de patir lesions concretes. Els seus exhaustius entrenaments i les dificultats que suposa preparar-se per exhibir tècniques d’alta exigència poden conduir a afectacions que, segons els experts, poden provocar una incidència de lesions de fins a un 95% al llarg de la vida d’un ballarí.
El doctor Josep Torrent, especialista en Traumatologia i en Cirurgia de Peu i Turmell, que visita a Àptima Centre Clínic Sant Cugat, ens desgrana quines poden ser les lesions més freqüents en aquest camp artístic. “El més destacat és l’anomenat síndrome de la ballarina, que consisteix en l’atrapament del tendó que flexiona el dit gros a la part posterior del turmell”, explica. Aquesta lesió provoca dolor quan a la ballarina li toca posar-se de puntetes. Altres problemes, continua l’especialista, poden ser els galindons, tècnicament anomenats hallux valgus, que són “deformitats del dit gros” i també alerta de la possible aparició d’una artrosi de l’articulació, que es coneixen com a hallux rígidus.
POSAR-SE DE PUNTES
Torrent assenyala que la pràctica de la dansa, i especialment la clàssica, obliga les ballarines a mantenir-se molta estona de puntes. Aquest fet, diu, “provoca una hiperpressió dels dits del peu i la compressió del turmell”. Si tot plegat, es realitza molt repetidament, pot acabar provocant “tendinitis i deformitats als dits a llarg termini”, avisa l’especialista.
Sobre si alguna d’aquestes lesions o afectacions poden ser irreversibles i condemnar de manera negativa al professional en la seva carrera, Torrent afirma que “les deformitats dels dits com els galindons són irreversibles i poden requerir cirurgia”. Afegeix, però, que els metges experts en aquesta matèria “intentem no portar a cap aquest tipus d’operacions mentre les ballarines estan actives professionalment, ja que interferien amb la seva temporada”.
La limitació per culpa d’aquestes lesions quant a la carrera dels ballarins i ballarines són evidents. “Són afectacions que provoquen que ballin amb dolor, interferint la seva activitat temporalment”, diu Torrent, que recorda que en molts dels casos, la majoria d’afectades “han hagut de parar en algun moment de la seva carrera per a seguir tractament”. Fins i tot, en casos més extrems, aquesta classe de lesions o afectacions poden obligar “a abandonar la dansa de forma prematura”.
TRACTAMENTS INDICATS
Pel que fa als tractaments més indicats, Torrent aporta que la principal via d’actuació “és la fisioteràpia específica per a estirar la musculatura”. En el cas que aquesta teràpia no funcioni o no aporti els resultats desitjats, l’especialista comenta que els professionals del seu camp “realitzem infiltracions a les articulacions afectades amb àcid hialurònic o plasma”. També subratlla que “un petit percentatge de les ballarines requereixen cirurgia per a alliberar els tendons afectats mitjançant artroscòpia”.
En moltes malalties es planteja habitualment si hi ha alguna manera de prevenir-les. En aquest cas, el de les que es produeixen per la pràctica de la dansa, les escoles de dansa vigilen molt el procés d’inici de les puntes, “limitant molt el temps que es pot fer”, assegura l’especialista. Torrent, sobre aquest tema, agrega que “ja de més gran, és indispensable que se segueixin regularment duent a terme plans d’estiraments i sessions de fisioteràpia”.
