Terrassa ha acollit la major part de la celebració del Mundial femení de hockey, que va finalitzar el passat diumenge. Aquest esport, molt arrelat a la ciutat des de fa anys i és olímpic i el practiquen homes i dones tant en l’àmbit recreatiu com professional. La seva pràctica pot contribuir a la salut dels jugadors i jugadores gràcies als beneficis de l’exercici regular. Tanmateix, aquest esport també comporta un risc de possibles lesions. Les estratègies de prevenció de lesions són de gran importància i cal establir l’abast del problema de lesions.
El doctor Bernat de Pablo, especialista en Medicina de Família i en Medicina de l’Esport, ha esta el coordinador mèdic d’aquesta competició mundialista a Terrassa, i ens explica que les lesions més freqüents en aquest esport s’han de diferenciar. Hi ha les que són per contacte “com els cops a les mans i als peus” i també els cops al cap que assegura, “últimament, tothom està més atent perquè, segons quins cops, si et quedes com marejat o desorientat, has de deixar de practicar l’esport i descansar uns dies i estar en repòs”.
Afegeix, el metge especialista en Medicina de l’Esport, que s’ha demostrat en altres esports, com el rugbi que, “a base de cops al cap, alguns esportistes han acabat tenint seqüeles neurològiques” i, en la majoria d’esports “s’està donant molta rellevància en detectar” tot el que envolta en aquests impactes al crani.
Des que es van instaurar les màscares als defensors en els llançaments de penals-córners, els cops al cap, apunta De Pablo, no són tan comuns i no hi ha tants traumatismes cranials com poden ser a altres esports, on és més fàcil impactar amb altres en la disputa d’una pilota, com pot succeir al futbol o al rugbi, per exemple.
Una anàlisi específica de les lesions al cap en el hockey herba femení va objectivar que el 48% d’aquestes lesions es van produir a causa del contacte amb una pilota elevada. La majoria (39%) de les commocions cerebrals es van deure al contacte directe amb un altre jugador, i el 25% es van deure al contacte amb una pilota elevada.
Musculars i lligaments
Si ens referim a les lesions musculars i dels lligaments, De Pablo es refereix a les lesions més habituals en el hockey, com les que es pateixen als isquiotibials, que per la postura dels jugadors i jugadores, “amb el cos tirat endavant”, són habituals en aquest esport, i les dels lligaments encreuats que, apunta “segueixen la mateixa tendència que en altres esports, on les dones tenen més risc de patir lesions que els homes”.
Ara, assenyala el coordinador mèdic del Mundial femení, cada vegada s’entrena més i amb més intensitat i “és una lesió que comporta un temps de baixa molt llarg”. El programes de prevenció d’encreuats, diu, respecte a les noies, “han de ser més curós”. De Pablo, sobre els possibles motius que aquesta lesió afecta més a les dones, manifesta que “s’està estudiant molt els últims anys i s’ha confirmat i es diu que és un tema entre biomecànic i un tema d’estructura de l’extremitat inferior, que fa que sigui més fàcil que es torci el genoll, i d’estructura pròpia del lligament”.
També s’està tractant quina és la relació hormonal amb les lesions. “S’ha demostrat que les hormones femenines tenen un paper dins de la predisposició de les lesions i s’està intentant veure quin és aquest paper”. També es parla, i, detalla el metge, “està molt de moda en fòrums mèdics”, la influència que pot tenir, segons a la fase del cicle menstrual que estigui la persona, però és un tema que encara “està acotat” i no es pot donar per fet que tot plegat tingui una relació directa.
Uns exercicis estructurats per evitar lesions
Les lesions que no tenen una causa en el contacte, també s’han de tenir en compte en el hockey, tot i que els diferents elements de protecció que ja estan instaurats. Diversos estudis dels últims anys han determinat que es poden prevenir algunes lesions habituals en els esports d’equip gràcies a un exercici estructurat. Els programes d’exercicis que han demostrat que són efectius per tal de prevenir algunes lesions esportives s’han introduït com a part del programa d’entrenament usual en els equips i seleccions de hockey, especialment els centrats en la prevenció de lesions de columna lumbar i de les
