El nostre cos pot patir reaccions adverses a aliments, algunes en forma d’al·lèrgies i altres en forma d’intolerància. En aquest segon cas en trobem dues: a la fructosa i al sorbitol.
La doctora María José López Liñán, metgessa adjunta de la Unitat de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició de l’Hospital Universitari de Terrassa, comenta que “dins de les reaccions adverses a aliments no tòxiques hi ha reaccions mediades immunològicament (o al·lèrgies) i d’altres no mediades immunològicament (o intoleràncies)”. D’aquestes, destaca la intolerància a sucres, “essent la més comuna la intolerància a la lactosa, seguida de la intolerància a la fructosa i al sorbitol”.
La doctora López Liñán apunta que el problema fonamental de la fructosa, “un hidrat de carboni que s’ingereix com a sacarosa (sucre de taula) i es converteix al budell prim en fructosa i glucosa i que trobem de forma natural en fruites, vegetals i llegums”, és que en els últims anys s’ha augmentat el seu ús artificial com a edulcorant “en productes processats com sucs, salses, cereals, aliments light o per a diabètics i també en alguns xarops, incrementant-se així el seu consum”.
La mala absorció de la fructosa, afegeix l’especialista de l’Hospital Universitari de Terrassa “és conseqüència d’un trastorn del metabolisme pel qual una persona pateix una absència o inactivitat de la proteïna transportadora necessària per a l’absorció intestinal de la fructosa”. D’aquesta manera, la fructosa ingerida “no s’absorbirà al budell prim i arribarà al colon, on serà fermentada pels bacteris intestinals amb formació de gas responsable de les molèsties intestinals d’aquests pacients”, diu. Es calcula que entre un 37-90% de la població sana té una absorció incompleta o mala absorció de la fructosa.
La malabsorció de sorbitol, d’altra banda, es produeix també per un dèficit del transportador intestinal específic. Tot i això, fins i tot en les persones sense aquest dèficit, una persona sana només pot absorbir una quantitat limitada d’aquest sucre, aproximadament uns 20-25 grams,. Per la qual cosa si se supera aquest marge concret, pot produir també símptomes.
Fonamentalment digestiva
Quant als seus símptomes, la metgessa comenta que “la clínica és fonamentalment digestiva, perquè la fermentació al còlon de la fructosa no absorbida al budell prim produeix gasos responsables de distensió abdominal, dolor abdominal i a vegades diarrees” també es poden manifestar altres afectacions, com son mal de cap o sensació de mareig. L’aparició dels símptomes, assegura López Liñán, variarà en cada persona i “dependrà de la seva sensibilitat i de la quantitat ingerida”, però, generalment “apareixen poques hores després del seu consum”.
Pel que fa al diagnòstic, l’especialista de la Unitat de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició de l’Hospital Universitari de Terrassa explica que “és fonamentalment clínic, tot i que pot ajudar la realització del test d’hidrogen aspirat amb fructosa”. Es tracta d’una prova que és indolora, i en la qual, el pacient pren en dejú una solució amb fructosa.
“El cos no produeix hidrogen per si mateix, però en aquest cas si es detecta hidrogen a l’alè passada una hora de la ingesta d’aquesta solució, es considera que hi ha hagut una mala absorció de fructosa”, detalla López Liñán. Si la persona presenta símptomes compatibles “podem dir que és intolerant”, agrega.
En el moment de parlar de possibles tractaments el principal consisteix en la reducció del consum de fructosa i, per tant, en la modificació dels hàbits dietètics. “La majoria dels pacients només amb la reducció del consum de processats amb fructosa com ara sucs, llaminadures, salses, sopes, conserves, productes dietètics i altres, milloren notablement i deixen de patir els símptomes d’aquesta patologia o aquests són més lleus”, manifesta.
Alerta, però, que en casos més sensibles serà necessària “una restricció més important i hauran de ser convenientment assessorats per un especialista en dietètica i nutrició que asseguri una dieta adequada i equilibrada per al pacient per tal d’evitar deficiències nutricionals d’alguns micronutrients”.
Altres malalties
Hi ha altres malalties que poden estar vinculades amb el metabolisme de la fructosa? Sí, però com apunta l’especialista de l’Hospital Universitari de Terrassa, “són més greus i, afortunadament, molt menys freqüents”. Fa referència a malalties “metabòliques per deficiència d’enzims implicats en el metabolisme de la fructosa”. Entre elles hi ha la intolerància hereditària a la fructosa (o fructosèmia).
“Es tracta d’un trastorn metabòlic greu, de causa genètica, i que afecta 1 de cada 20.000 nadons a causa de la deficiència de la fructosa 1-fosfato aldolasa (aldolasa B)”, assegura. L’especialista de la Unitat de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició agrega sobre aquesta qüestió que es tracta de “lactants sans fins que mengen aliments amb fructosa”.
El defecte enzimàtic provoca “l’acumulació de fructosa 1 F ocasionant un quadre greu de nàusees i vòmits, dolor abdominal, tremolors, letargia, convulsions i, fins i tot, el coma”, A més, la metgessa del centre egarenc remarca que és un factor molt important “diferenciar aquesta malaltia de la mala absorció de fructosa que, afortunadament, tot i ser molt molesta, a voltes és molt més benigna”.
