Jugar va associat inseparablement a infantesa, tot i que els adults també juguen. El joc és una activitat primordial en la vida i en el desenvolupament global dels nens i joves és una eina bàsica. Jugant, els infants exploren i descobreixen el món; reprodueixen comportaments dels adults, i aprenen a comunicar-se, a relacionar-se, a resoldre conflictes, a guanyar i a perdre i situacions que els hi serviran a la seva vida.
Els aprenentatges que es deriven del joc i de jugar fomenten la socialització. És molt important insistir en la rellevància de tot allò que s’aprèn a l’escola, però hi ha d’haver sempre un espai per al lleure i els nens han de tenir els seus moments per a la distracció en forma de joc.
A través del joc els nens poden desenvolupar i reforçar capacitats de diferents tipus. Per exemple, capacitats mentals, ja que aprenen el llenguatge, que permet construir un pensament ordenat i comunicar-se amb les altres persones.
També adquireixen capacitats de caràcter socioemocional, com per exemple l’autoconeixement o l’empatia, que permeten conèixer i controlar les emocions pròpies, i les dels altres. I les capacitats físiques, com pot ser la coordinació psicomotriu, que suposa el control dels moviments i de les capacitats sensorials i físiques.
És crucial garantir que els infants tinguin temps per jugar cada dia. També ho és que els pares juguin amb ells i que tinguin al seu abast varietats de jocs. S’ha de ‘potenciar el joc lliure, que pot ser la clau en el desenvolupament de la creativitat i de la imaginació.
Els seus jocs
Cada edat demana els seus jocs i les seves joguines. No és obligatori, però el creixement dels infants també comporta uns canvis en els seus gustos i, així com quan són nadons es conformen en joguines molt bàsiques i que no comporten gaires dificultats, a mesura que van col·leccionant anys, es decanten per noves experiències.
D’encaixar peces o jugar amb objectes de diverses formes, es passa a un interès per altres joguines. A partir dels tres anys, els nens ja volen experimentar altres materials. És molt possible que la manera de jugar dels infants d’aquestes edats no tingui un ordre o un sentit definit, però es troben en una etapa d’experimentació i en la qual van desenvolupant la seva imaginació mentre juguen.
En els anys posteriors, el nen ja començarà a necessitar el fet de compartir els seus jocs amb altres infants. Tot i que també els agradaran les seves estones íntimes, jugar amb altres també els omplirà i suposarà tot un aprenentatge. Relacionar-se amb altres companys de l’escola o amics enriquirà la seva visió del joc i els ajudarà a prendre valors com saber guanyar i, també, saber perdre.
No tots els infants encaixen de la mateixa manera el fet de guanyar o perdre en un joc. Cal fomentar els dos valors, l’alegria en la victòria i evitar la frustració en la derrota. En definitiva, aquestes sensacions també les aniran experimentant amb els anys, quan els estudis es compliquin quant a exigència o accedeixin al món laboral.
Ve de gust
És molt important tenir en compte que els infants acostumen a jugar a allò que els hi ve de gust. Imposar un joc no és la millor manera d’afrontar una estona de lleure. El joc i les ganes de jugar han de sortir del nen. Forçar moments o activitats acaba sent contraproduent.
Deixar la iniciativa en les seves mans sempre serà una millor opció. I que la seva imaginació s’imposi als estereotips o a les normatives. A un joc, s’hi pot jugar de moltes maneres.
