Cada any, a finals del mes d’octubre, algunes de les característiques principals que es nota a les poblacions és l’olor de castanyes i, també, que els aparadors de les pastisseries comencen a omplir-se de panellets de tots els gustos, formes i maneres. És la prèvia de Tots Sants, que té com a element gastronòmic principal aquests dos aliments, típics de l’època i que són una de les parts capitals d’aquesta celebració. La nit del 31 a l’1 de novembre, coneguda popularment com la Castanyada, està molt arrelada a tot el territori des de sempre i, gastronòmicament, també té les seves aportacions.
El costum de menjar castanyes a aquesta data assenyalada no és moderna i prové de temps molt anteriors, quan la nit de l’1 al 2 de novembre, s’avisava a la gent que tocava resar en record dels difunts, fent sonar les campanes de les esglésies amb insistència i regularitat. Els encarregats de fer sonar les campanes, per agafar forces i no defallir en la seva tasca, segons s’explica, ingerien castanyes i també altres fruites del temps per tenir energia per continuar tocant. D’aquí, la tradició que ha arribat fins als nostres dies i que continua a les llars catalanes.
Les castanyes són un aliment de poques calories i un alt contingut en fibra, cosa que les fa útils per combatre el restrenyiment. A més, contenent també proteïnes i hidrats de carboni. Són aconsellables de cara a les dietes d’aprimament pel seu efecte clarament assedegador i, a més representen una bona font de minerals com el magnesi, el potassi, el ferro o el fòsfor.
David López fa 10 anys que es dedica a les castanyes. És el marit de la neta de la castanyera de tota la vida. “Ella des dels set o vuit anys que estava amb la seva àvia ala parada”. El secret de coure amb precisió les castanyes està en “saber controlar bé el foc, mirar que estiguin bones i, sobretot, el que compta és l’experiència”. Té molt clar, però, que aquest producte ha de tenir una procedència concreta. “Si no hi ha castanyes gallegues, no sortim, és la tradició i són les millors”, assegura.
Temps de moniatos
També és un aliment de temporada i molt preuat en aquesta festa el moniato, un tubercle que es pot menjar de diferents formes, fregit, al forn o escalivat, si bé també hi ha qui se’l menja com a crema. També es pot considerar com un ingredient més dels panellets, perquè hi ha pastissers o particulars que l’utilitzen per fer la seva massa. Té un sabor dolç molt característic i aporta propietats nutritives, ja que és ric en hidrats de carboni complexos i sucres.
L’altre aliment per excel·lència de la festa de Tot Sants és el panellet, un dolç que s’elabora principalment amb farina, ou i sucre, si bé també hi ha variants i cadascú hi posa la seva petjada. Llimona ratllada, patata, moniato o ametlla crua molta són altres dels ingredients que es poden incloure, depenent de cadascú i de la seva recepta o tradició heretada.
Es poden elaborar de diversos sabors, si bé el de pinyons és el més tradicional. Altres alternatives són d’ametlla, de xocolata, de coco o taronja. Tal com els entenem en l’actualitat, els panellets són del segle XVIII, i es consumien el dia 1 de novembre, després de les cerimònies religioses. Algunes fonts apunten que la seva procedència pot venir de la cultura gastronòmica que van aportar els àrabs durant la seva presència a la península Ibèrica, a causa de la presència cabdal de l’ametlla en la seva fabricació.
Des de la Pastisseria Sant Jordi, els seus pastissers expliquen que els ingredients que posen per fer la massa dels panellets són “ametlla, sucre i una mica de clara d’ou”. En el cas d’aquest comerç, l’ametlla que utilitzen és la marcona. També avisen que és molt important, a l’hora d’estirar la massa dels panellets, fer-ho amb sucre de llustre (en pols) i no amb farines. Amb referència als pinyons, els pastissers comenten des d’aquesta pastisseria que han de ser d’origen nacional, de Castella preferentment. El preu dels panellets, pot variar segons el tipus d’ametlla que s’hi posa o dels pinyons.
