Un dels punts més importants per aconseguir que el pas dels infants per les primeres etapes educatives és la comunió entre el centre escolar i les famílies de l’alumnat. La confiança entre totes dues parts, docents i pares, ha de suposar un vincle sense fissures i ha de col·laborar decisivament en el desenvolupament personal i escolar dels nens i nenes.
És bàsica la creació d’aquests vincles i poder disposar de diverses normes que ho facilitin. S’ha de poder ampliar la visió de l’escola des d’un enfocament plural i col·lectiu i establir uns canals de comunicació que ajudin a una fluïdesa en les relacions entre familiars i mestres o professors.
Es tracta d’establir una sèrie de factors que col·laborin directament en aquesta relació. Per exemple, no s’ha d’improvisar, sinó que és aconsellable tenir-la present com a un punt que s’ha de treballar i enfortir. La relació entre família i centre escolar ha de formar-se sense cap mena de prejudici i sempre intentant ser transparents.
També és recomanable que les dues parts evitin relacionar-se des de circuits paral·lels de comunicació. Això permet un canal molt més directe a l’hora de tractar les possibles qüestions que puguin interessar a les dues parts. A més, és molt important tenir present que el paper dels fills i les filles és molt diferent de l’escola que a l’entorn familiar.
Una consideració que també s’ha de sospesar és que els pares valorin la visió complementària que l’escola té dels seus fills. Les famílies han de tenir una mirada oberta i global cap a la feina dels mestres i docents i entendre les vicissituds de la seva tasca. Una crítica permanent dels pares cap al centre escolar davant dels seus fills, no és la millor idea. Construir sempre és més positiu per a totes les parts d’aquestes relacions.
Si hi ha confiança entre la família i l’escola, és molt probable que el pas de l’infant sigui molt més planer i amb menys dificultats. Si aquesta confiança no existeix, els alumnes poden trobar-se en un terreny en el qual no saben on situar-se. És cabdal, doncs, que s’edifiqui un marc càlid per a tot allò que envolta a l’educació dels fills.
Un lloc obert
L’escola ha de ser un espai obert on tots els agents, docents, alumnes i personal no docent, han de conviure de la millor manera. Una bona entesa entre les famílies i el centre educatiu fomenta una harmonia que ha de ser una de les característiques principals per al bon funcionament. L’escola ha de representar un lloc de trobada on el respecte sigui l’arma principal.
També és necessari un centre educatiu on la participació sigui un aspecte més i no suposi un concepte buit que queda molt bé de cara a la imatge, però que, a l’hora de la veritat, no apareix. És més que interessant que les famílies puguin participar, intercanviar i compartir tot un seguit d’inquietuds i interessos amb el professorat. Per això, moments quotidians com poden ser les excursions o altres activitats escolars són importants.
Els familiars han de valorar totes les capacitats que els seus fills aniran desenvolupant a partir de les diverses etapes escolars i ser conscients que l’escola és una parcel·la dissenyada per aconseguir que tot marxi pels camins normals.
És recomanable, doncs, que els pares participin de les experiències del centre escolar amb els seus fills, implicant-se del tot en el seu aprenentatge i la seva educació.
