És obvi que passar per la universitat no es garantia d’un futur professional esplendorós, però és una manera d’arribar-hi. Quan un estudiant acaba el seu periple pel batxillerat o altres etapes que condueixen o poden conduir als graus universitaris, pot tenir-ho tot molt clar des de l’inici o, possiblement, pot tenir dubtes en diferents variants com, per exemple, si és necessari passar-hi obligatòriament per poder desenvolupar les matèries que li poden servir per a la seva futura professió o si és millor decantar-se cap a altres vies, també d’ensenyament, per formar-se en un altre sentit. Per tant, estem davant d’una decisió que s’ha de prendre amb rigorositat i sense cap mena de pressa.
Una titulació
La formació que es pot adquirir a una universitat ens aporta una titulació que, si bé en alguns àmbits, d’entrada, pot pesar menys que l’experiència, factor que prefereixen de vegades les empreses, a la llarga sempre serà una mena d’assegurança de vida. En molts llocs de treball, per exemple a l’administració, es demana un sovint tenir un grau universitari.
Tot i que la titulació no sempre és imprescindible, està clar que amb uns estudis reglats finalitzats, el bagatge pot ser superior respecte a altres candidats a una feina. En moltes carreres universitàries, l’alumnat passa per experiències que llavors poden ser fonamenta’ls en el sector laboral, com poden ser pràctiques, treball en equip, treballs de recerca o altres. Són elements que serveixen i molt, de cara a les possibles posteriors tasques que s’han de desenvolupar en el món laboral.
Continuant amb la necessitat de formació, és fonamental recordar, també, que no hi ha una edat concreta, ni per iniciar els estudis ni per acabar-los. La formació continuada permet a les persones augmentar els seus coneixements i, per això, és transcendental mantenir aquesta idea en moltes persones que creuen que, pel fet de no haver estudiat de joves o quan tenien l’edat més habitual per encarar uns estudis universitaris, ja no hi són a temps.
No ens referim aquí en cicles formatius destinats a persones grans, ja jubilades, que volen perllongar la seva formació. Ens referim a persones encara en edat laboral i que, en molts casos, encara els hi queda molt de temps per a la jubilació, que poden recuperar el terreny perdut quan eren més joves, amb una formació que els permeti millores en el seu àmbit professional.
Hi ha modalitats suficients perquè persones que tenen un horari laboral que està completament barallat amb el que s’estableix a les classes presencials, puguin afrontar una formació que els condueixi a una posició més ferma i, per tant, que els permeti beneficiar-se en el seu lloc de treball o, també, a canviar de feina, també per a una millora en molts sentits. En definitiva, mai és tard per entrar a la universitat, sigui per prosseguir uns estudis que, en el seu dia, es van deixar penjats, o per iniciar una carrera.
El camí a seguir
Per aconseguir un títol oficial com a graduat o graduada, hi ha un camí que s’ha de seguir. D’entrada, s’han de completar 240 crèdits ECTS (European Credit Transfer and Accumulation System), que equivalen a un període mínim d’estudis de quatre anys, tot i que no sempre és així. Hi ha graus que, per tal de complir la normativa que implanta la Unió Europea, demanen 300 crèdits ECTS, circumstància que obliga que aquests estudis inclosos tinguin una duració més àmplia, fins als cinc anys.
Passa això graus com són els estudis d’Arquitectura o en la doble titulació de Física i Matemàtiques. Els graus abasten la major part de les disciplines professionals i els sectors d’activitat, com poden ser arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, enginyeria i arquitectura. En total, hi trobem la gran majoria de branques.
Trobem, també, una oferta de graus amb programes acadèmics integrats i continguts mínims obligatoris, que permeten exercir professions regulades, que estan relacionades amb disciplines com l’enginyeria, l’educació o la salut.
Professió regulada és aquella que “requereix l’obtenció d’una titulació específica, els continguts de la qual venen regulats per la normativa universitària, per tal de garantir la impartició d’unes matèries i l’adquisició d’unes competències que donen accés a una professió determinada”. Inscriure’s a una branca condiciona les assignatures bàsiques que s’hauran de cursar els dos primers anys de la carrera, però també facilita la mobilitat entre estudis que estan inclosos en la mateixa branca.
Els plans d’estudis dels graus esmentats inclouen, com a mínim, matèries bàsiques, obligatòries, optatives i un treball de fi de grau. Hi ha altres opcions, com crèdits de pràctiques externes en empreses o institucions, que estan vinculades amb el sector que s’ha escollit. També hi ha matèries que garanteixen el coneixement d’una tercera llengua que, preferentment, acostuma a ser l’anglesa.
