Els estudis més recents mostren que la malaltia celíaca afecta aproximadament a una de cada cent persones. Es tracta de la malaltia crònica intestinal més freqüent en el món occidental i acostuma a manifestar-se durant la infància, però pot aparèixer a qualsevol edat. El doctor Roger García Puig, especialitzat en Pediatria de l’Aparell Digestiu defineix aquest trastorn com que pot afectar a diferents òrgans del cos, és permanent i és autoimmune, i les defenses ataquen al mateix cos i el desencadenat el tenim identificat, i és el gluten, una proteïna que està en alguns cereals. Hi ha persones que tenen una predisposició genètica a tenir aquesta malaltia, fan aquesta resposta davant de la ingesta del gluten i les seves defenses ataquen a la paret del budell.
És una malaltia crònica, de per vida. Apareix en la infància i el doctor diu que afecta entre l’u o el dos per cent de la població i els diagnòstics en la infància són més altes que en els adults, si bé avisa que “podria ser que un 75% dels celíacs, estiguessin sense diagnosticar”. En aquest sentit, ens afegeix que en adults hi ha també molts celíacs i també l’adult que s’ha tornat celíac a partir de certa edat, però també “existeix el patró de l’adult que ha sigut celíac tota la vida, però amb símptomes lleus i no se’l va identificar i aquests símptomes els interpreta com a normals”.
Una de les característiques d’aquesta malaltia és que els seus símptomes són molt variats, i fins i tot i pot haver-hi pacients asimptomàtics. Els malalts amb símptomes poc evidents, pot ser que mai siguin diagnosticats. La malaltia té moltes manifestacions clíniques, que van des d’una malabsorció severa fins a presentacions mínimament simptomàtiques o no simptomàtiques.
Símptomes comuns
Alguns símptomes comuns són fatiga i debilitat, diarrea crònica, dolor i distensió abdominal, flatulències, pèrdua de gana i de pes, i irritació de la pell. Les persones que pateixen la malaltia poden presentar erupcions cutànies i nafres a la boca i es poden sentir cansades, irritables o deprimides.
És important el diagnòstic precoç, especialment en pediatria. “Un nen que està en creixement, li interessa un estat nutricional molt bo i si ho diagnostiques tard, pot ser irrecuperable” en alguns aspectes. Si no es tracta bé, pot provocar una sèrie de complicacions a llarg termini associades a la malaltia no tractada com poden ser disminució del creixement, baix rendiment escolar, infertilitat, menopausa precoç, fractures osteoporòtiques, risc d’altres malalties autoimmunes.
El tractament és “una dieta estricta sense gluten evitant tots els aliments que el poden contenir” i també s’ha de vigilar que per elaborar el menjar no s’utilitzin materials que poden haver estat manipulats amb productes amb gluten. “Val la pena consultar si es tenen els símptomes”, afirma el doctor García Puig. “No es recomana fer dietes sense gluten perquè es notin alguns símptomes i si a algú li senti malament el gluten, cal anar a un especialista”.
La dieta és l’única via per als que pateixen aquesta malaltia, en qualsevol de les seves manifestacions. En la majoria dels casos s’aconsegueix una recuperació total i permanent de la lesió intestinal, sempre que no es tornin a menjar aliments amb gluten. El règim sense gluten s’ha de mantenir durant tota la vida, tant en pacients simptomàtics com asimptomàtics.
És important llegir bé l’etiqueta dels productes manufacturats per detectar-ne la presència de gluten i evitar els productes on no es pugui comprovar la llista.
