El porro té una presència més que notable en la nostra gastronomia. És una hortalissa que pertany a la família de les liliàcies, com és el cas dels calçots, els alls, les cebes tendres, les cebes i el cebollí, si bé, diferència d’aquests familiars, el porro no presenta engruiximent en el bulb ni en la tija. Entre els seus components, destaca l’aigua, que és el majoritari. Això, unit al seu baix contingut en hidrats de carboni, fa que sigui un aliment d’escassa aportació calòrica i també presenta una quantitat important de fibra i d’algunes vitamines i minerals.
És una bona font de Vitamina C, que ajuda a protegir les cèl·lules afectades per l’oxidació i afavoreix l’absorció del ferro. També conté vitamina B6, que actua en el funcionament del sistema immunitari i ajuda a disminuir el cansament i la fatiga.
A més, és ric en àcid fòlic, que ajuda a disminuir el cansament i la fatiga i és molt important durant l’embaràs, ja que contribueix al creixement dels teixits materns. La seva temporada comença el mes d’octubre i, en teoria, acaba el mes de maig, però és habitual trobar-ne durat tot l’any.
Diferents variants
Es poden trobar de diferents varietats, sempre en dependència de la seva grandària. Per exemple, n’hi ha de llargs, que són les més corrents, i també de curts i semillargs, que destaquen pel seu sabor és més suau i són més freqüents en les èpoques estivals. També hi ha la varietat de porro silvestre, també conegut com a “all porro” pel seu sabor intens entre porro i all. Són una classe perfecta per a cuinar remenats de tota mena.
Habitualment, el porro es pot menjar bullit, fregit o cru, si bé, amb l’objectiu que mantinguin tots els seus beneficis i propietats, la millor manera de cuinar-los és al vapor, en lloc de fregits o bullits. És un producte molt versàtil a la cuina i el podem incloure en amanides, guisats, purés, cremes o potatges de verdura i no desentonen gens en elaboracions amb pasta de full o pastissos salats. Entre les receptes més reconegudes en relació amb el porro trobem la vichyssoise i també la porrusalda.
Un bon remei
Entre les seves utilitats, es considera com un bon remei per al restrenyiment. Cal remarcar, a més, que també té un efecte diürètic que ho fa recomanable per a les persones que pateixen hipertensió arterial, gota, oligúria, hiperuricèmia i malalties reumàtiques. Així mateix, pot ser d’ajuda en la prevenció de càlculs renals i el tractament de malalties del tracte urinari.
Com passa amb molts altres productes alimentaris de consum habitual, possiblement el porro no té la fama que poden tenir alguns dels seus familiars esmentats, com la ceba o el calçot. Tot i això, és un ingredient que ens trobem a taula molt sovint.
Fa més de 4.000 anys que es menja
L’origen del porro , que té més de quatre mil anys d’antiguitat, el podem situar a llocs com Mesopotàmia, Egipte, Turquia o Israel. En les seves beceroles, el seu ús no només era alimentari, sinó que també s’utilitzava medicinalment. També van adoptar el seu cultiu els romans que, posteriorment, van exportar aquest costum a terres britàniques. El seu cultiu i consum en el territori espanyol va començar a l’edat mitjana i, en l’actualitat, els llocs principals de producció se situen a la zona nord, com el País Basc, Navarra o La Rioja, si bé també es pot trobar a altres demarcacions dispars com a Barcelona, Toledo o Cádiz. Aquesta hortalissa, però, té en França el país on més es produeix i es consumeix de tot el món.
