La setmana passada, Terrassa va recuperar la festa del pa, una tradició que semblava arrelada i que va deixar-se de fer els anys noranta i que, ara, amb l’empenta de l’Ajuntament de Terrassa i del Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i comarca, es va tornar a recuperar. L’objectiu era reivindicar aquest producte, la seva qualitat i la manera artesana d’elaborar-lo.
El pa és l’aliment bàsic per excel·lència. És difícil que a una taula, abans d’un àpat, no hi hagi la presència d’aquest producte. Des dels temps més antics, l’elaboració del pa ha estat present. Es creu que les primeres cultures picaven els grans de blat i sembla que els humitejaven amb aigua per a facilitar la seva ingesta. El consum d’aquest producte des de la Prehistòria és degut al fàcil emmagatzematge i la seva senzilla conservació.
Els egipcis elaboraven la massa amb farina i aigua i van desenvolupar els forns per a la seva cocció. A aquesta època també es va descobrir ‘que si es fermentava la massa adquiria més sabor. A més, van afegir diferents plantes per a donar-li sabors diferents del pa.
Tota mena de cereals
Els grecs van desplegar la massa, afegint tota mena de cereals i van desenvolupar diferents formes d’elaboració. Utilitzaven forns en forma de cúpula i oberts en la part frontal per a introduir els pans i, de vegades, aportaven un sabor dolç en afegir-li mel i nous.
És a Roma quan es crea el primer col·legi de forners de caràcter oficial. Els romans van millorar notablement els forns, els molins i també les màquines de pastar. Llavors, aquest aliment estava molt ben considerat socialment. Era un aliment de rics i ser forner, en aquells temps, representava tenir un alt prestigi.
Amb el pas del temps, i en moltes ocasions per intoleràncies a alguns ingredients, la llista de possibilitats pel que fa al pa s’ha anat incrementant. Actualment, trobem pa de diverses classes, com el d’espelta, el de cereals o el de sègol. L’oferta ha augmentat i podem trobar pa per a tots els gustos i totes les formes. Aquesta també és la seva grandesa.
