L’any 1991 es va instaurar el número 112 per a emergències. Es pot marcar des de telèfons fixos o mòbils i també cabines telefòniques, tot i que ja van desapareixent. Va crear-se arran d’una petició dels ciutadans de la Unió Europea per protegir els viatgers i facilitar-los ajuda en cas d’emergència. Està disponible les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana i no té cap mena de cost addicional. A diversos països que no pertanyen a l’entitat europea, aquest número de telèfon també està en funcionament.
S’ha celebrat molt recentment el dia europeu del 112 i, com explica el doctor Dani Escolà, cap de Servei del SEM del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i que també va ser metge del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, “és una manera de facilitar a la població al telèfon d’emergències”. Escolà també ens recorda que “abans hi havia molts telèfons diferents i el sentit comú va fer que totes les emergències estiguessin en un mateix paraigües”.
El número 1, 1, 2
El responsable del SEM del CST, destaca que és molt important que “als nens petits els hi ensenyem l’1, 1, 2, que l’entenen més que no pas 112 i és important que tothom conegui aquest número”. Escolà recorda, però, que el 112 és per tota mena d’emergències, no només les sanitàries i que tampoc és un telèfon d’informació.
El 112 posa a disposició dels usuaris una aplicació pels telèfons mòbils, també de franc, anomenada My112, i que envia de manera automàtica als professionals les coordenades de localització de la persona que truca per alertar d’una emergència.
El cap del SEM assenyala que això “és rellevant perquè si s’ha d’anar a un domicili, és molt fàcil, però si el problema és a una casa rural o a la muntanya o a un lloc de difícil accés”, aquesta aplicació facilita molt la recerca per trobar la persona a on està. Escolà afegeix que “no hi ha res que angoixi més al personal que arribar a un lloc que no és on havies d’anar, cosa que a vegades pot passar”.
A Terrassa el servei del SEM disposa de set ambulàncies de Suport Vital Bàsic (SVB), amb dos tècnics sanitaris, que treballen en diferents horaris, una de Suport Vital Intermedi (SVI), que compta amb un tècnic i un infermer, i una de Suport Vital Avançat (SVA), amb tècnic, infermer i metge.
