L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura calcula que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen. El malbaratament alimentari arriba quan desaprofitem i llencem aliments que encara tenen valor nutritiu. És un problema propi de les societats desenvolupades que ocasiona la pèrdua de milers de tones d’aliments. Cal incidir en aquesta problemàtica entre els infants, els futurs adults, i informar-los degudament perquè aprenguin a no malbaratar els aliments i a treure profit de tot plegat.
Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any, xifres que suposen, uns 35 quilos per persona. Amb el menjar que es llença durant un any, es podrien alimentar 500.000 persones. Per aquest motiu, s’ha d’educar als infants des de ben petits a no malbaratar els aliments.
A Catalunya es consumeixen uns 3,74 milions de tones d’aliments sòlids (499 quilos per habitant i per any), dels quals se n’ingereixen 2,56 milions i se’n descarta 1,18 milions en forma de residus alimentaris. D’aquests 1,18 milions de tones, unes 920.577 tones no es poden evitar, ja que estan intrínsecament lligades al consum d’aliments i procedeixen de restes alimentàries que no ens mengem habitualment com les peles i pells d’hortalisses, verdures i fruites, el marro de fer el cafè i les restes d’infusions, els pinyols, els ossos, les espines de peix i les closques i altres.
Des del tercer trimestre del 2012, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), quantifica el malbaratament alimentari en mostres homogeneïtzades de tots els circuits de recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals.
Els aliments constitueixen un recurs valuós que cal gestionar i consumir amb responsabilitat. L’objectiu ha de ser aprofitar tota la capacitat nutritiva que poden oferir, al marge dels costums, convencions i hàbits socials de cada moment respecte a l’ús, com per exemple les racions massa generoses o el desaprofitament d’aliments d’àpat a àpat.
Recomanacions
Alguns consells per la conscienciació dels infants sobre aquesta temàtica i que poden ser interessants per combatre aquesta pèrdua són, per exemple, l’elaboració amb ells d’un menú per a un dia de la setmana que aprofiti restes de menjars cuinats en dies anteriors. També que ajudin a casa a fer la llista de la compra, tenint en compte els aliments que ja es tenen.
A casa també poden col·laborar en l’organització de la nevera i el rebost, col·locant al davant el que caduca abans. És molt recomanable també ajustar el menjar que es posa al plat o la mida de l’entrepà per anar a l’escola al que necessiten menjar realment.
A més, s’han d’acostumar a acabar-se el menjar que els hi posen al plat. Implicar els infants en la preparació de l’entrepà o la carmanyola pot ser també una bona mesura per a la conscienciació per evitar el malbaratament alimentari.
Els nens i nenes han de ser conscients que no es pot llençar el menjar de manera regular i també han de saber que si en sobra l’han de tornar a casa. Quan s’organitzin festes o celebracions familiars, és recomanable elaborar una planificació ajustada d’aliments per evitar que en sobrin.
En els últims temps, s’han programat diverses iniciatives, des de diferents sectors, per alertar del malbaratament alimentari i per trobar solucions per evitar-lo.
