La rehabilitació d’un edifici antic i convertir-lo en un habitatge guanya enters. La situació econòmica global, amb la guerra d’Ucraïna de fons, i la pujada de la inflació, ha provocat que el Banc Central Europeu pugi els tipus d’interès, circumstància que ha incidit en les hipoteques. “Aquest fet fa que la gent triï opcions que a priori els hi semblen més econòmiques, i per això estem veient un increment per agafar un edifici antic i rehabilitar-lo com habitatge”, explica l’arquitecte Pedro Moya, del despatx Acord Arquitectura.
Concretament, a Terrassa, “hi ha hagut un canvi de normativa que ha estat clau a l’hora que les rehabilitacions fessin un avenç, i és que s’han eliminat per part d’urbanisme les agrupacions parcel·làries”, diu l’arquitecte. Moya afegeix que aquesta norma feia que en molts indrets de Terrassa, s’agrupessin conjunts de 3 o 4 cases que estaven alineades al mateix carrer i t’obligaven a posar-te d’acord amb els veïns per poder vendre, “ja que es prohibia la construcció d’una nova de forma unitària”.
La normativa
La voluntat de la normativa, apunta, era reformular el parcel·lari d’alguns carrers, per donar edificis més grans que poguessin tenir comerços a les plantes baixes i afavorir l’activitat dels carrers. A la pràctica, indica Moya, tot plegat no ha funcionat perquè “els propietaris preferien deixar abandonades les cases a posar-se d’acord amb els veïns”. Ara, manifesta, “ens trobem amb una gran quantitat de cases abandonades de 4,5 metres d’ample que ara ja es poden enderrocar i construir de nou o rehabilitar completament”.
L’arquitecte del despatx Acord Arquitectura explica que els clients prioritzen la ubicació. “N’hi ha que prefereixen una casa antiga i reformar-la i n’hi ha que prefereixen agafar un edifici industrial dels anys 60 o 70 i fer un canvi d’ús a habitatge”. Moya assegura que “els avantatges de rehabilitar un edifici són molts, des de les ajudes que donen amb subvencions Next Generation per temes energètics, fins a temes urbanístics”, com per exemple que els edificis antics “ocupen més espai del que el planejament avui en dia et deixa construir”.
A la ciutat de Terrassa, la tipologia de casa antiga típica, té 4,5 metres d’ample, és a dir, són estretes, i 14 metres de longitud i, per tant, són llargues. “La gent ho sap, i aquestes tipologies compliquen col·locar un garatge a planta baixa, per què tot l’espai que es perd el treus de l’espai principal de l’habitatge que és la sala d’estar”, aporta l’arquitecte d’aquest despatx amb seu a Terrassa, que també recorda que “si vols estar a prop del centre de la ciutat, l’única oferta que hi ha és aquesta”.
Quant als estils preferits pels clients que inicien una rehabilitació d’un edifici antic per convertir-lo en el seu habitatge, tot és qüestió de gustos, com en tot a la vida. “Actualment, hi ha constructores que s’encarreguen de tot, incorporen la construcció el disseny i la gestió”, comenta Moya, que també explica que, “normalment per un tema de mercat, aquestes constructores marquen un estil molt neutre, amb línies simplistes, colors clars i interiors asèptics, ja que és el més comú, i el que atreu la gran majoria de públic”.
Sempre hi ha clients que “busquen diferenciar-se de la resta”, agrega, i que busquen estils “més industrials, on mostrar els materials amb acabats naturals i donar personalitat als espais amb una mica més de caràcter”. Tot pot dependre de quin sigui el seu estil predilecte o també de les tendències del moment.
Un dels punts que prenen rellevància en el moment de comprar un antic edifici per escometre una rehabilitació i convertir-lo en un habitatge, és el dels materials per a la seva construcció. “En estructura molta gent es decanta pel formigó armat, pel motiu que és l’habitual i se sap que funciona correctament”, diu Moya. En el centre de Terrassa, tanmateix, “les cases per reformar que trobarem estan construïdes a principis del segle XX o passada la guerra, i això significa que trobarem estructura de fusta” considera.
Rehabilitació costosa
Segons l’opinió de l’arquitecte d’Acord Arquitectura, “la fusta és molt maca, però necessita un tractament i el procés de rehabilitació és costós”. Conta també que “les cases prefabricades fora del centre de Terrassa també estan tenint un “boom”, i en aquest cas sí que la gent s’interessa per les cases de fusta, ja que hi han empreses especialitzades que ho fan molt bé”, si bé creu que “a l’hora de la veritat el cost de manteniment i la possibilitat de més degradació fa que la majoria es decanti per les cases de formigó”.
Respecte a l’acabat dels habitatges, ens informa Moya, “cada vegada més, la gent s’interessa pels temes energètics”, i aquestes elevades pujades de preus del consum de l’electricitat “fa que el client vulgui instal·lar sistemes eficients” com poden ser, per exemple, plaques solars i bateries per estalviar-se que la factura elèctrica suposi una càrrega massa important.
Una altra demanda considerable que s’està experimentant en els últims temps, diu l’arquitecte del despatx Acord Arquitectura, “és l’espai exterior”. La pandèmia i tot el que es va derivar d’aquella època, com el confinament i les restriccions, ha servit per fer que la gent “s’adoni de la importància de tenir accés a un espai exterior dintre de casa”.
