La doctora Cristina Cabeza, especialista en Medicina Intensiva i Medicina Familiar i Comunitària i que forma part del grup ATLAS Spine Insitute i treballa a Àptima Centre Clínic Terrassa, respon les preguntes dels lectors del Diari de Terrassa.
P: Cal que tothom es controli la pressió arterial o només si hi ha factors de risc? Si s’ha de controlar tothom, a partir de quina edat s’aconsella controlar i cada quant?
R: A causa de l’elevada prevalença d’hipertensió en la població general i el seu paper en l’increment de la morbimortalitat, la seva detecció és de vital importància per a la salut pública. Estudis realitzats a diferents països han demostrat gairebé universalment que una part considerable d’individus hipertensos desconeix la seva condició. D’acord amb l’evidència disponible, es recomana el cribratge de la hipertensió en tots els adults, és a dir, a partir dels divuit anys, de forma anual. Les mesures regulars de tensió arterial són especialment importants en adults a partir dels quaranta anys i en adults amb major risc d’hipertensió (grups ètnics especials, individus amb hipertensió, sobrepès o obesitat). Cal prestar atenció a les dones postmenopàusiques i a les dones amb antecedents d’hipertensió gestacional i preeclàmpsia. En la població pediàtrica, hi ha un consens general que a partir dels tres anys (o abans en nens amb factors de risc), la tensió arterial s’ha de mesurar regularment.
P: Com saber quan consultar el metge per una piga o una taca a la pell?
R: Una piga és una lesió benigna formada per les cèl·lules que sintetitzen el pigment de la pell o melanòcits. És una taca petita de color uniforme, marró o negre. S’ha de diferenciar entre les pigues congènites, que estan presents al naixement i que habitualment no modifiquen la seva forma, i les pigues adquirides, que apareixen i van canviant lentament al llarg dels anys amb una pèrdua de la quantitat de pigment i fent-se més prominents. L’autoexploració ha demostrat ser una eina eficaç en el diagnòstic precoç del melanoma, el tumor maligne que deriva dels melanòcits. El signes que ens han de cridar l’atenció en una piga són l’asimetria (forma irregular), les vores irregulars, un color no homogeni, el diàmetre superior a 6 mil·límetres i que la piga evolucioni amb canvis de forma, color o grandària. Una persona amb múltiples pigues, davant la presència d’una piga de característiques diferents de la resta, és recomanable que la lesió sigui valorada per part del metge. També és recomanable que qualsevol canvi d’una piga incloent sagnat, inflamació, pruïja i tots els mencionats prèviament sigui motiu de consulta al metge.
P: A partir de quina edat es recomana fer mamografies periòdiques i cada quant?
R: La detecció precoç, també anomenada cribratge, permet detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial, quan encara no es pot notar ni produeix molèsties, i quan la possibilitat de curació és més alta. La mamografia és una radiografia d’alta definició de la mama en què s’utilitzen raigs X a dosis molt baixes. És la millor tècnica per diagnosticar un càncer de mama de forma precoç, però no evita que una dona pugui tenir un càncer de mama. A Catalunya, d’acord amb la recomanació de la majoria d’experts i de la Comissió Assessora de Cribratge de Càncer del Pla director d’Oncologia, el Programa de detecció precoç del càncer de mama invita a totes les dones de 50 a 69 anys. Consisteix en la realització d’una mamografia cada dos anys. En les dones d’alt risc (antecedents familiars de càncer de mama, radioteràpia prèvia) les recomanacions són diferents tant en l’inici com en la freqüència.
P: Es pot reduir el colesterol només amb dieta? O sempre cal medicació?
R: S’ha demostrat que l’augment de la concentració colesterol unit a lipoproteïnes de baixa densitat (cLDL o colesterol dolent) es relaciona causalment amb la malaltia cardiovascular ateroescleròtica (malaltia arterial coronària, malaltia cerebrovascular o malaltia arterial perifèrica). Com més baixa sigui la concentració de cLDL assolida, menor és el risc d’esdeveniments cardiovasculars futurs. Els estudis epidemiològics han aportat evidència sòlida que indica que un alt consum de fruites, verdures, nous, llegums, peix, olis d’origen vegetal, iogurt i cereals integrals, juntament amb un consum baix de carn vermella processada, aliments rics en sucres refinats i sal, redueix les concentracions de cLDL i s’associa amb una incidència baixa d’esdeveniments cardiovasculars. Com que el sobrepès i l’obesitat corporal o abdominal contribueixen al desenvolupament de les dislipèmies, cal reduir la ingesta calòrica i augmentar la despesa energètica de les persones amb sobrepès o adipositat abdominal. Per augmentar-ne l’eficàcia, cal combinar la dieta amb l’exercici. D’aquesta manera s’obté un rendiment físic més gran i una millora en la qualitat de vida, i es mitiga l’impacte de la dieta en la pèrdua de massa muscular. És recomanable fer regularment exercici físic d’intensitat moderada durant més de 30 min/dia. Hi ha una variabilitat individual important en la resposta del cLDL a la dieta i l’exercici físic, amb la qual cosa la reducció del risc cardiovascular s’ha de fer de manera individualitzada.
P: Quins aliments han d’evitar les persones celíaques?
R: La celiaquia és un trastorn multisistèmic de base autoimmune permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten, el qual provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Ara per ara, l’únic tractament per pal·liar els efectes de la celiaquia és mantenir una dieta estricta sense gluten de per vida, amb el que s’aconsegueix de forma gradual la reparació de la lesió intestinal. La recuperació serà permanent a condició de no exposar l’intestí a nous contactes amb el gluten (transgressions). El gluten és present en els cereals com el blat, l’ordi, el sègol i els seus híbrids com, per exemple, l’espelta, el blat Khorasan i el triticale. També algunes varietats de civada en contenen. La ingesta de petites quantitats de gluten com engrunes d’una taula de tallar o torradora, pot mantenir l’atròfia i provocar complicacions a curt, mitjà i llarg termini.
