Diversos especialistes del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) responen les preguntes formulades pels lectors del Diari de Terrassa sobre malalties infeccioses, provocades per agents contagiosos com els virus, els bacteris, els fongs, els paràsits o els protozous.
P: Què és la covid persistent? Hi ha signes objectius per fer el diagnòstic? O tot es basa en símptomes?
R: La covid persistent és una malaltia que no té més de cinc anys d’història i desconeixem quina pot ser la seva evolució a llarg termini i quins mecanismes fan que un pacient que ha patit la infecció pel virus la desenvolupi i un altre, en les mateixes circumstàncies, no. Tot i això, sembla que la covid persistent està molt relacionada amb haver patit la infecció a les primeres onades: sembla que les mutacions dels virus, l’adaptació dels nostres sistemes immunitaris i la vacunació han reduït de manera dràstica l’aparició de nous casos. La covid persistent agrupa una gran quantitat de símptomes (al voltant de 200) que poden ser neurològics (com mal de cap, pèrdua de l’olfacte, pèrdua de memòria, dificultat per a la concentració), respiratoris (com ofec, tos, o molèsties respiratòries), cansament, ansietat, depressió, mareig, dolors articulars, dolors musculars, etc. Sospitem que un pacient presenta covid persistent quan després de patir la infecció aguda (que pot haver estat lleu) els símptomes persisteixen més de tres mesos i es descarten d’altres patologies que poden produir aquests símptomes. No existeix una prova objectiva, així que el diagnòstic és per exclusió.
Antoni Arévalo, director CAP Dr. Joan Planas de Castellbisbal
P: Quin és el panorama actual en la lluita contra la resistència als antibiòtics?
R: El consum d’antibiòtics és molt elevat (no només en medicina, també en veterinària i en el món de l’agricultura) i l’aparició i disseminació de bacteris resistents és preocupant.
Actualment, ja tenim pacients amb infeccions molt difícils de tractar per manca d’antibiòtics efectius. Ens hem de conscienciar (no només els metges que fem les prescripcions, sinó també la societat en general) que si no fem un canvi en l’ús dels antibiòtics, els anys vinents una de les primeres causes de mort seran les infeccions per bacteris resistents. És cert que a nivell institucional cada vegada s’impulsen més programes per minimitzar aquest impacte futur, però encara queda molt camí per recórrer.
Marta Andrés, Responsable de la Unitat de Malalties Infeccioses del Consorci Sanitari de Terrassa
P: Hi ha una resistència viral associada a la profilaxi preexposició al Virus de la Immunodeficiència Humana?
R: La profilaxi preexposició (PrEP) és una estratègia eficaç i segura en la prevenció de la infecció pel VIH en persones amb risc d’adquirir-la. La probabilitat de desenvolupar resistències durant la profilaxi és molt baixa i, per evitar-ne l’aparició, és fonamental que es faci sota control mèdic. Abans d’iniciar la profilaxi s’ha de descartar que el candidat a la PrEP estigui infectat, fent les analítiques adients. Durant el tractament és molt important el compliment de la pauta prescrita i seguir els controls periòdics recomanats.
Miquel Aranda, metge adjunt del Servei de Medicina Interna del CST
P: Quines infeccions emergents o zoonòtiques estan generant més preocupació actualment?
R: Una zoonosi és una malaltia infecciosa que ha passat d’un animal a l’ésser humà. Representen un important problema de salut pública a tot el món a causa de la nostra estreta relació amb els animals (de companyia, agrícola, natura). Es calcula que són causa de més d’un 60% de les malalties infeccioses dels éssers humans. A més, la globalització, la desforestació, el canvi climàtic i el comerç il·legal d’espècies està contribuint a la seva propagació. Les zoonosis poden ser directes, quan l’agent patogen (bacteris, virus, paràsits fongs…) es transmet directament entre animals i humans, o indirectes, quan hi està involucrat un vector (mosquits, paparres, aliments, etc.). Les infeccions que generen més preocupació en l’àmbit sanitari són la ràbia, el dengue o la grip aviària, entre d’altres. L’augment d’aquestes malalties reemergents suposa una gran càrrega social i econòmica i està ocasionant que tota la comunitat internacional hagi de romandre en alerta per afrontar les futures epidèmies; intentant posar en pràctica les lliçons apreses dels anteriors brots.
Abel Martínez-Mejias, cap de la Unitat de Salut Internacional del CST
P: A Catalunya, la vacunació no és obligatòria a les escoles?
R: A Catalunya la vacunació no és obligatòria. El Departament de Salut proposa un calendari sistemàtic d’immunització per a totes les persones amb l’objectiu de millorar l’estat immunitari de la població i, així, prevenir moltes malalties. Per garantir al màxim la cobertura en edat escolar els i les infermeres del CAP es desplacen a l’escola per vacunar als adolescents, però prèviament els seus tutors legals han hagut de signar una autorització perquè pugui rebre les dosis de vacuna pertinents. Algunes famílies prefereixen vacunar als seus fills/es al CAP en lloc de l’escola/institut, per a poder-los acompanyar en aquest acte sanitari.
Mariona Roca, Farmacèutica adjunta del Consorci Sanitari de Terrassa- Responsable del Servei de gestió integral de vacunes del CST
