La doctora Maria Carme García Gómez, que és la cap de la Unitat de Reumatologia de l’Hospital Universitari de Terrassa – CST, respon les preguntes formulades pels lectors del Diari de Terrassa sobre aquesta especialitat mèdica.
P: Tinc osteoporosi i al CAP em van pautar àcid alendrònic fa més de deu anys. He llegit que al cap de deu anys caldria parar el tractament, però cap especialista m’ha dit res al respecte. He de continuar amb el tractament o deixar-lo? Si el deixo, quin tractament he de fer?
R: És cert que segons les recomanacions de les guies científiques la indicació de continuar amb el tractament amb àcid alendrònic s’ha de plantejar als 5-10 anys d’inici d’aquest. El més convenient seria consultar al metge, ja que a alguns pacients que continuen amb risc de fractura osteoporòtica se’ls recomana no suspendre el tractament o continuar amb un altre de diferent.
P: Hi ha algun tractament per frenar l’evolució de l’artrosi? El col·lagen pot ajudar?
R: L’evidència científica actual en relació amb els tractaments amb col·lagen o altres fàrmacs per frenar l’evolució de l’artrosi és escassa. Les recomanacions generals no farmacològiques inclouen principalment els següents aspectes: mantenir un pes corporal adequat, tenir cura amb els hàbits posturals, evitar sobrecàrrega articular i fer exercicis per potenciar la musculatura que sustenta l’esquelet.
P: Fa anys em van diagnosticar fibromiàlgia. Ara, cada vegada que tinc dolor em diuen que és per això. Recentment, el neurocirurgià m’ha diagnosticat d’una hèrnia discal i m’ha d’operar. Jo feia molts anys que em queixava de l’esquena. Què puc fer perquè em treguin el diagnòstic de fibromiàlgia?
R: El diagnòstic de fibromiàlgia té uns criteris de classificació concrets. La clínica de dolor provocada per una hèrnia discal és diferent, tot i que poden coexistir en un mateix pacient. Moltes vegades és difícil, tant pel pacient com pel professional sanitari, diferenciar les causes que provoquen un dolor determinat, especialment en persones afectes de fibromiàlgia que de forma característica presenten un dolor generalitzat crònic benigne. Tot i que un diagnòstic no treu l’altre, el que si es pot fer és reconsiderar el diagnòstic de fibromiàlgia si apareixen símptomes nous o diferents dels habituals.
P: Fa sis mesos em van diagnosticar d’una artritis viral per parvovirus. Segueixo amb inflamació de diverses articulacions. Quant temps duren les artritis virals?
R: Les artritis virals són agudes i es limiten de forma espontània. Els símptomes acostumen a durar menys de sis setmanes. Si passat aquest període persisteix la clínica, s’hauria de replantejar el diagnòstic inicial i considerar altres possibilitats diagnòstiques.
P: He llegit diversos articles que parlen de la vitamina K en la prevenció i el tractament de l’osteoporosi amb resultats positius. Per què no la pauteu de forma sistemàtica i només doneu calci i vitamina D?
R: La vitamina K té un paper important en la salut òssia. És necessària per a alguns processos bioquímics relacionats amb l’activació de la osteocalcina, la proteïna no col·làgena més important de l’os. També és rellevant per a la coagulació. Malgrat això, actualment no existeix evidència científica suficient sobre els possibles efectes beneficiosos en la prevenció de l’osteoporosi i no es recomana l’ús de suplements extres de vitamina K. Una dieta variada seria suficient, ja que la vitamina K es troba en molts aliments (hortalisses de fulles verdes, algunes fruites, ous, carn, formatge i altres).
També se sap que el calci i la vitamina D són elements essencials i imprescindibles per a adquirir i mantenir una salut òssia òptima. Malgrat que l’evidència de l’efecte aïllat del calci i la vitamina D sobre l’osteoporosi és controvertit o limitat, i en general es considera insuficient com a tractament de l’osteoporosi, les societats científiques recomanen la necessitat d’aportar diàriament entre 800 i 1200 UI de vitamina D, i entre 1.000 i 1200 mg de calci, especialment en pacient amb risc d’osteoporosi i en tractaments per a l’osteoporosi tant antiressortius (per evitar la pèrdua de massa òssia) com osteoformadors (que estimulen la formació d’os). Es considera preferible intentar assolir aquests valors amb la dieta, però en general és difícil i, per tant, s’han d’afegir suplements.
