Hi ha més de 300 milions de persones afectades per aquesta malaltia mental, que impacta en el seu dia a dia. No es pot considerar un patrimoni de la gent adulta, ja que afecta joves i, fins i tot, infants. De fet, després de la pandèmia, ha crescut el nombre de casos entre els nens i nenes.
Aquest mes s’ha celebrat el Dia Mundial de Lluita contra la Depressió, un trastorn emocional de molta incidència en tot el món, amb més de 300 milions de persones afectades. Es considera com la primera causa mundial de discapacitat i suposa un alt impacte social. Agnès Brossa, psicòloga jurídica i de família considera que “cal fer èmfasi en el fet que no només és un trastorn físic, sinó que també impacta en el dia a dia, en l’estat anímic i a les relacions socials”. Assenyala que “les malalties mentals costen d’entendre i sembla que és més la voluntat de la persona i no és així”.
Brossa alerta que la depressió no és patrimoni de la gent adulta, i recorda que ara s’està reconeixent en joves. Però és necessari recordar que “hi ha infants que poden tenir depressió i a vegades a la societat li costa assumir que els també la poden patir i que això impactarà greument en el seu entorn, com passa en els adults”.
La psicòloga explica que “en un nen, la manifestació no serà com la d’un adult, que té dificultats per llevar-se o per tenir un nivell d’activació neurològica per dur a terme les activitats del dia a dia, amb sensacions de tristesa”. Brossa comenta que en un infant es manifesta amb “irritabilitat, mal humor, desafiament a l’adult, negar-se a fer les activitats del dia a dia, s’enfada molt més sovint amb els seus companys de classe o amb els germans”. Subratlla que “no és tant una reacció de decaïment, sinó que es tracta més d’una reacció d’irritabilitat”.
Després de la pandèmia, detalla, han augmentat els casos de depressió, en el cas dels infants especialment. “No va ser tan impactant el confinament, sinó que ha sigut després, amb la crisi econòmica i la preocupació dels adults” i afegeix que “molts infants no van aprendre una socialització adequada o han quedat atrapats en la crisi econòmica que ha vingut en acabat”.
També apunta que molts nens “no s’atrevien a dir què els hi passava i, si ho deien” no se’ls hi feia cas. Ara, molts dels nens o adolescents han superat aquesta por o tabú d’anar al psicòleg. Considera, també, que la pandèmia ha fet aflorar una generació “una mica feble emocionalment, perquè són una generació que no han tingut gaires dificultats a la seva vida i hem intentat que tinguin de tot i els hem protegit massa”. Apunta que “potser no els hem deixat créixer prou” i davant de les dificultats actuals “veuen un món una mica feixuc”.
Quan a les causes, Brossa manifesta que “la base genètica compta molt i el nostre cervell pot ser més fort i hi ha persones menys vulnerables i amb més tendència a l’ansietat i al desànim”. També assevera que, “ambientalment, els recursos personals amb què dotem aquesta infància o aquesta adolescència, també faran que siguin més resilients o menys.
De ben petits
A més, assenyala que “és necessari ajudar-los de ben petits a ser valents, a donar-los ànims per fer front als problemes del dia a dia”, accions que considera que són positives per tal que “vegin que se’n poden sortir”. A l’hora de parlar de tractaments; la psicòloga sosté que “moltes vegades hem de recórrer a la psicofarmacologia, perquè és una malaltia”. Apunta, tanmateix, que “si la depressió no és tan greu o està en una fase inicial, podem recórrer a un professional que pugui fer un tractament cognitiu-conductual, un tractament sistèmic, que pugui ajudar amb el nostre pensament i que sigui més positiu per fer front a aquest dia a dia”.
En el moment d’assenyalar els possibles símptomes, ens aclareix que tot plegat “té molt a veure amb el sentiment de tristesa i té a veure amb el sentiment d’impotència” i les persones afectades es pregunten per què em sento així?, i se senten molt culpables per no sentir-me capaç de superar aquesta situació. Per tot plegat, la psicòloga insisteix que la depressió “no es corregeix per si sola” i reitera que és una malaltia que “s’ha de tractar”.
