Si ens referim a l’hèrnia inguinal, estem parlant d’un problema força freqüent a tot el planeta, i d’un risc de patir-la, aproximadament, en un 3% pel que fa a les dones, i un 27% en els homes. El doctor Carles Maristany, especialista en Cirurgia General i Digestiva i en Coloproctologia, manifesta que els factors de risc van associats amb l’edat. “Sobretot s’incrementa a partir dels 60 anys”, apunta.
Però també n’hi ha altres, com l’excés de pes, dur a terme activitats que impliquin mobilitzar o aixecar grans pesos, i tot allò que obligui a fer pressions abdominals intenses, sobretot el restrenyiment, o pacients amb tos crònica. “Altres causes associades més infreqüents estan relacionades amb la qualitat del teixit pròpia de cada pacient, existint fenotips d’hiperlaxitut que ho poden afavorir”, assenyala el cofundador de Grup Quirúrgic Vallès i que visita a Àptima Centre Clínic Terrassa i Sant Cugat del Vallès.
La definició de què és una hèrnia inguinal és que es tracta “d’un defecte o debilitat de la paret abdominal” i en aquest cas concret poden ser directes degudes a debilitat de la paret o també indirectes, degudes a la sortida per l’orifici inguinal. Ambdues produeixen la mateixa simptomatologia i només es diferencien per què “una surt cap al testicle i l’altre no. També existeix la possibilitat que les dues existeixin a la vegada, aquestes s’anomenen hèrnies mixtes o en pantaló”, afirma.
Maristany, quan es refereix als símptomes d’aquesta malaltia, explica que, “bàsicament són l’aparició d’un bony sota la pell que molts cops associa molèsties en més o menys intensitat en funció del volum del defecte”. Els dolors, agrega, “poden referir-se a la zona escrotal-testicular o també al pubis o a la mateixa zona inguinal”. És menys freqüent, però també podrien produir certes molèsties abdominals, sobretot quan l’hèrnia no es pot reduir.
El diagnòstic declara l’especialista, es realitza sobretot amb l’exploració física. “Es fan maniobres d’exploració en repòs, i efectuant un esforç curt, com un cop de tos o aguantar la respiració i fer força”, assegura. L’exploració cal fer-la dempeus i explorant també el cordó inguinal per controlar els elements que van al testicle.
Si l’anatomia del pacient ofereix certes dificultats o limitacions, com l’obesitat, es pot demanar una ecografia i en cas de continuar amb dubtes una ressonància o un tac, si bé aquestes exploracions “són bastant excepcionals dins l’estudi d’una hèrnia”, aclareix Maristany.
Tractament quirúrgic
És important ressenyar que l’únic tractament és el quirúrgic i “no existeix cap altra opció per resoldre el problema”. Prendre mesures, com la pèrdua de pes, deixar de fer activitats que impliquin esforç físic o portar suspensoris, per exemple, “no curen el procés”, diu l’especialista. La cirurgia és un procediment molt protocol·litzat i de curta durada.
Maristany, sobre si la curació amb els tractaments quirúrgics és definitiva, comenta que “amb les tècniques i materials emprats en l’actualitat la seva reaparició és pràcticament anecdòtica. També afirma que “aquest procediment, a dia d’avui, té grans resultats, amb un ingrés curt i una posterior recuperació postoperatòria molt favorable”.
