Totes les funcions del nostre cos són prou importants per a destacar-ne una, si bé la vista és una de les que podem considerar com de les més preuades. El passat dia 12 d’aquest mes es va celebrar el Dia Mundial del Glaucoma, una malaltia que ens pot perjudicar fins al punt de provocar una ceguera irreversible.
El doctor Sergi Moreno, especialista en Oftalmologia, de l’equip mèdic del Centre Ocular Quirúrgic i d’Àptima Centre Clínic Terrassa ens explica que el glaucoma, en termes més tècnics, és “una neuropatia òptica” i afegeix que es mostra quan “es produeix un dany sobre el nervi òptic, que és l’encarregat de transmetre els senyals i la informació que capta l’ull a través de la retina cap al cervell”.
Per tant, ens estem referint a un una peça fonamental per tenir una bona visió. En la majoria de casos, la causa del glaucoma és l’augment de la pressió intraocular, que danya el nervi òptic. “No sempre és així”, diu Moreno, però és una de les causes principals de la seva aparició.
L’especialista en oftalmologia ens detalla que el nervi òptic, en aquests casos, “va perdent fibres nervioses i incrementant la seva excavació”, i que fa que es vagi experimentant una pèrdua visual perifèrica. Sobre les classes de glaucoma que es poden manifestar, Moreno diu que hi ha dos tipus, el glaucoma agut d’angle tancat i el glaucoma crònic d’angle obert.
“El primer es produeix per l’estructura de l’ull, que és molt estret, i que té compromesa la sortida del líquid que es va produint contínuament, l’humor aquós. Aquesta sortida es tanca per l’estructura de l’ull i, de forma brusca, hi ha un increment molt elevat de la pressió”, assegura. Aquesta classe de glaucoma provoca “pèrdua visual i un dolor ocular molt intens quan passa” i, per tant, suposa una urgència oftalmològica.
Són susceptibles en ulls petits i amb hipermetropia elevada. “La causa és estructural i amb els anys, en aquests ulls estrets, la cataracta va creixent i compromet l’espai pel qual drena l’humor aquós, i això pot desembocar en un tancament angular i una pujada brusca de pressió en un moment determinat”, explica. En aquests casos, com ja s’ha dit, els símptomes són molt clars.
L’altra classe de glaucoma, que a la vegada és la més freqüent, es caracteritza per “no tenir compromeses aquestes estructures, però, per diverses causes, la pressió ocular pot augmentar de manera progressiva”. És un glaucoma que no dona cap mena de simptomatologia, fins a estadis molt avançats, “en els quals ja no es pot fer res” i la causa, principalment, és genètica o hereditària”, assenyala Moreno.
Altres tipus
Hi ha altres tipus de glaucoma pel que fa a la classe d’angle obert, que poden estar induïts per fàrmacs, principalment la cortisona, i altres que poden sorgir d’altres patologies oculars, com poden ser trombosis a la retina, diabetis mal controlades, que poden derivar en aquesta malaltia.
En general, diu Moreno, és una malaltia que es manifesta en persones en edat mitjana i avançada, però avisa que “en casos excepcionals” es pot manifestar en persones més joves, a partir dels trenta i els quaranta anys. L’especialista comenta que aquesta malaltia “no és patrimoni d’una edat determinada.
Pel que respecta als possibles tractaments de cara al glaucoma, hi ha dues estratègies, com ens explica el doctor Moreno: uns són els mèdics, amb l’aplicació de gotes per rebaixar la pressió intraocular, mentre que els altres són els quirúrgics, com poden ser el làser, la cirurgia amb microimplants oculars i la cirurgia filtrant pels casos més severs.
El gran perill
La principal característica del glaucoma, com s’ha dit, en molts casos, és que no hi ha símptomes i el perill és que, si no es fan revisions i s’agafa a temps, “es va perdent visió fins que es produeix una situació de ceguera completament irreversible”. L’oftalmòleg afegeix que “un cop s’ha instal·lat el glaucoma, el dany que ha causat ja no el podem recuperar de cap manera”.
El doctor Moreno insisteix en el fet que cal recalcar que, a causa que no hi ha símptomes, és molt important “fer una detecció que només es pot fer amb una revisió oftalmològica completa, en la qual s’ha de mirar la pressió ocular, veure l’estat del nervi òptic i també s’han de dur a terme unes proves per avaluar si hi ha un glaucoma instal·lat”.
