Una de les decisions rellevants quan l’alumnat posa punt final a la seva etapa a l’ensenyament secundari, és la de triar quina branca del batxillerat escull. No és una tria definitiva, ja que sempre hi ha temps per rectificar, però sempre és preferible encara els dos cursos d’aquesta etapa amb les idees ben definides.
Quan toca escollir, és recomanable apartar un criteri de comoditat i facilitat. Decantar-se per una modalitat de batxillerat, simplement, perquè es considera que serà més assequible, pot convertir-se a la llarga, en un error. Apostar per una disciplina per la dificultat que poden suposar unes matèries o assignatures no és aconsellable.
Tampoc cal entestar-se a seguir el mateix camí que es va iniciar a l’ESO. Llavors es van triar unes optatives concretes, pels motius que siguin, però la perspectiva d’uns estudis posteriors pot haver variat i la intenció és canviar de registre.
Fórmules suficients
Hi ha fórmules suficients per a posar-se al dia d’una formació concreta i el fet d’haver optat, per exemple, per assignatures de ciències, no ha de representar una cosa irreversible. Si, posteriorment, l’estudiant prefereix passar-se a una altra branca, no ha de ser traumàtic i s’ha d’afrontar amb tota naturalitat.
Una altra premissa a tenir present és la de no escollir una via concreta per circumstàncies personals o de relacions. Per exemple, no s’ha de triar una assignatura només pel fet que hi ha companys que ho fan o perquè a casa els hi agradi més. L’alumne ha de pensar en el futur i, més que plantejar-se les matèries com una cosa definitiva, cal plantejar-se-les com una aposta de futur que s’encamina cap a una professió.
Cal, doncs, afinar bé la punteria i decantar-se per l’opció que s’adapti més a les característiques de cadascú, i també a les inquietuds i als interessos.
