Aquest mes s’ha celebrat el Dia Mundial del Lupus, que es tracta d’un trastorn del sistema immunitari que identifica erròniament les cèl·lules pròpies com a estranyes i produeix anticossos que lesionen els teixits i els òrgans propis. Els seus símptomes poden variar, depenent de cada persona i no sempre es presenten tots.
Els símptomes més comuns són dolor o inflamació de les articulacions, dolor dels músculs, febre persistent per sobre dels 38 graus, erupcions cutànies envermellides, més sovint a la cara, que poden ser conseqüència de l’exposició a la llum del sol, dolor de pit en respirar profundament, caiguda del cabell, dits de les mans o dels peus pàl·lids o morats, inflor a les cames o al voltant dels ulls, úlceres a la boca, fatiga perllongada, mal de cap o sentiment de tristesa.
Els símptomes poden aparèixer i desaparèixer. Quan apareixen es diuen brots, que varien de moderats a forts. En qualsevol moment se’n poden presentar de nous i, en la majoria de casos, els pot desencadenar l’exposició a la llum solar.
Afecta aproximadament una de cada 10.000 persones, i més a dones que a homes i es pot presentar a qualsevol edat, si bé és més freqüent entre els quinze i els quaranta anys. El més freqüent es diu lupus eritematós sistèmic (LES) i pot afectar diverses parts de l’organisme. El LES pot modificar l’evolució natural de la gestació.
Així, pot haver-hi fins a un 30% d’avortaments i morts fetals, i s’ha comprovat que la prematuritat és tres vegades més freqüent, relacionada sovint amb la presència d’anticossos antifosfolipídics.
Situacions clíniques
També hi ha situacions clíniques que desaconsellen la gestació en pacients lúpiques, com la presència de símptomes que indiquin activitat constant de la malaltia, la necessitat d’un tractament immunodepressor intens per controlar la malaltia o la presència de complicacions viscerals greus com una funció renal clarament deteriorada o alguna altra afectació que signifiqui mal pronòstic de la malaltia o que impliqui mala tolerància de la gestació. Es recomana una inactivitat clínica i analítica, com a mínim de sis mesos abans d’aconsellar la gestació.
La supervivència dels pacients amb LES ha millorat molt en els darrers 20 anys i s’ha passat de menys del 50% als 5 anys a gairebé el 90% als 5 anys. Destaquen diversos factors, com la precocitat en el diagnòstic, el maneig més correcte dels corticoides, l’aparició dels immunodepressors, els avenços en el tractament de la hipertensió arterial i de les infeccions intercurrents, així com una major disponibilitat de la diàlisi i el trasplantament renal.
