Per a molts infants, el curs que ve representarà un important canvi en les seves rutines, ja que estrenaran la seva etapa formativa. Altres, que ja ho van fer, canviaran de centre. “Els adults tenim la capacitat o les habilitats de gestionar aquests canvis i ens autoregulem, però molts d’aquests infants els poden viure amb certa angoixa”, apunta Susana Mayorgas, psicòloga infantojuvenil a SUNE Atenció Psicològica sobre aquesta temàtica.
En el cas dels més petits, aquells que comencen la llar d’infants o I3, “necessiten fer un procés d’adaptació on el paper dels cuidadors és bàsic”, comenta l’especialista en aquesta matèria, que recorda que cal tenir molt present el que pot experimentar l’infant que mai ha anat a l’escola. Mayorgas ens aporta algunes recomanacions que poden ser molt interessants de cara a aquesta adaptació.
“Plorarà. Ens trencarà el cor, però plorarà i ho hem d’acceptar. És bo que ho faci, perquè està expressant la seva emoció de tristesa o bé de ràbia”, esposa la psicòloga. Aconsella accions com “abraçar, oferir el consol que necessita, acompanyar” a la vegada que també sosté que s’han d’evitar frases com “no ploris, t’ho passaràs molt bé” i canviar-les per frases com “entenc que estàs trist i que voldries estar més temps amb mi. Després et vindré a buscar i anirem al parc junts, et sembla bé?”.
Què passarà?
També és rellevant explicar-li què passarà. “No s’han de fer promeses que no podrem complir. Els infants han de saber qui els porta al col·legi, què es trobaran allà, on dinaran, qui els vindrà a buscar”, manifesta. Mayorgas demana, sobretot, ser sincers i que els infants sàpiguen de primera mà tot el que necessitin saber.
La psicòloga infantojuvenil de SUNE també assegura que s’ha d’evitar l’excés de preguntes quan se’l vagi a buscar. “Potser no vol parlar i ho hem d’acceptar”, diu. Tot i Aixa, es pot provar de fer preguntes concretes com “què és el més divertit què has fet avui?”. Una bona idea és explicar alguna anècdota viscuda aquell dia a la feina, per iniciar la conversa. Pot servir per trencar el gel.
Mayorgas també recomana una estratègia, el joc de veritat o invenció. “La idea és dir a l’infant que li explicarem dues situacions i haurà d’endevinar quina és certa”, detalla, i agrega que “si fem les coses divertides, aconseguirem més”.
Els més grans, si bé ja tenen experiència acumulada d’anar a l’escola, també poden passar una situació que els amoïni quan reprenen el curs lectiu. “Tots els nens i nenes poden passar nervis, no només pels canvis de rutina, sinó també perquè es plantegen qüestions com el pas a un curs nou, l’exigència, els canvis de companys si es donen, el canvi de tutor o tutora, les assignatures, els exàmens…”, subratlla. “Tenen molt en què pensar i que els pot preocupar. No minimitzem les seves preocupacions”.
Per a ells, aquestes preocupacions són importants, i “molt”, afegeix la psicòloga especialitzada en infants. En el cas que es doni un canvi de centre, també s’ha d’estar alerta. “És un pas molt important on el seu món conegut desapareix i n’apareix un de nou”, amb nou edifici, noves aules, nous docents o noves amistats, assenyala Mayorgas.
En aquests casos, torna a recomanar fer un acompanyament emocional. “Fer servir l’empatia i posar-nos al seu lloc. Parlar de les emocions que senten, posar-hi nom i explicar que els entenem i que els fem costat”, explica. A més, també és interessant “respondre els seus dubtes, explicar-los tot allò que tingui desposta”. Altrament, és necessari “fer-los veure que nosaltres estarem al seu costat i els ajudarem en tot el que puguem”.
També aporta un apartat que està destinat als pares, mares, avis o àvies. “És clar que els adults també poden viure aquestes situacions amb una mica d’angoixa, o molta”, expressa. Als familiars el poden preocupar situacions que els fills poden viure en el centre educatiu. Preocupar. El fet de no saber si menja més o menys, ni què, si s’ho passa bé, si a les estones de pati juga o el peguen” són alguns dels exemples.
Situacions controlades
“Deixar de tenir totes les situacions quotidianes controlades també fa posar nerviós”, diu Mayorgas. Per tant, els adults també cal que “aprenguin a gestionar aquestes emocions” quan arriben aquests moments. I es pregunta que “si ens veuen nerviosos, amoïnats, els ajudem a viure-ho amb naturalitat?”.
La psicòloga de SUNE Atenció Psicològica apunta que “si les nostres paraules de confort no venen acompanyades d’emocions d’alegria, de satisfacció, què sentiran ells?”. Aconsella als adults, sobre això, que pensin un moment com viuen el primer dia d’una feina nova o quan tornen de les vacances. “Agafem aquestes sensacions i emocions, i pensem com les viuen els petits de casa”, declara la psicòloga.
En resum, tant l’estrena com tornada a l’escola són moments que viuen tots, adults i petits, però en el cas d’aquests últims, “necessiten anticipar amb cert temps el que passarà, els hem de donar explicacions, respostes i acompanyar en el procés d’adaptació, gestionant també les nostres pròpies emocions”, finalitza Mayorgas.
