En la variada llista de possibilitats que intenten fugir de les ofertes culinàries més corrents també hi ha alguns restaurants que han fet una aposta per plats clàssics, però amb afegits de creació pròpia. És el cas de David Chaler, propietari de Cal Truites, on treballa sol, fent de cuiner i de cambrer a la vegada. Arran de la pandèmia es va haver de reinventar, ja que llavors només es podia servir menjar per emportar i va canviar un establiment amb nom gallec, Riazor, per Cal Truites.
Les truites es presenten de manera individual i, com explica Chaler, “els meus clients són els tastadors”. Sobre una base típica de truita amb patates amb ceba, va introduint altres ingredients, segons “el que trobo a la cuina”. Així, elabora truites individuals de sabors tant dispars com de botifarra negra amb formatge de cabra, de xoriço ibèric i formatge, d’espàrrecs amb pernil o de tòfona amb formatge brie. Per encàrrec, es poden demanar més grosses, per a quatre o cinc persones.
Quan és temporada, també en cuina, per exemple, de calçots i romesco. Està obert, també, a la creativitat de la clientela, que pot demanar l’especialitat que li vingui de gust, sempre per encàrrec. A part, Chaler explica que fa cuina “old school”, és a dir, de la vella escola. Altres plats que elabora són tripes amb cap-i-pota, caragols o cuina de menuts, com pulmó o llengua de vedella.
Empanades adaptades
També s’ha decantat per afegir la seva imaginació a un producte ja consolidat Sergio González Alonso, propietari de Las Tercetas. En aquest establiment, a més de pizzes i altres especialitats, elaboren fins a 21 classes diferents d’empanades. És una recepta molt habitual al seu país d’origen, Argentina, però ha adaptat moltes de les que ofereix a la cuina catalana. “En tenim d’olivada o de formatge de cabra amb ceba caramel·litzada o la de gamba amb ou dur, per exemple, i les fem totes a mà”, comenta González. Alguns clients li suggereixen algunes.
