Per Nadal, un dels aliments que té força presència, en molts sentits, és el pernil. Hi ha molta gent que aprofita aquests dies per comprar una bona peça ibèrica d’aquest producte i també resulta un regal bastant usual a nivell d’empresa. Clients o treballadors, a vegades, reben un pernil com a mostra de fidelitat a aquesta època de l’any. Afrontar tota la litúrgia que acompanya a la degustació d’un bon pernil demana una sèrie de requisits que no es poden obviar.
D’entrada, és molt important treure el pernil de l’embolcall en el qual ve presentat. És bàsic que la peça, com es diu en l’argot, “respiri”. Quan ja s’ha dut a terme aquesta operació, i el pernil ja no està en la seva funda original, s’ha de col·locar en un lloc fresc i sec. Si no és així, la seva superfície humida pot retenir una part de l’aigua que es va evaporant, circumstància que pot provocar l’aparició dels àcars del pernil. Després, s’ha de netejar la part que es consumirà amb un ganivet, amb l’objectiu de treure el greix exterior de color més groc.
Amb un ganivet
És bàsic que, quan procedim a tallar el pernil, sigui amb un ganivet que no sigui el mateix que hem usat per netejar-lo. El motiu és que s’ha d’evitar que el pernil es contamini. Per començar a consumir aquest producte, és molt recomanable seleccionar el costat del pernil que estigui més dur, ja que és la part que està més curada i òptima per a consumir abans.
Quan ja s’ha estrenat, hi ha dues maneres per afavorir la seva conservació, amb un drap damunt o situant el greix del mateix pernil. Aquesta última és l’opció més recomanada pels entesos.
