Durant les festes nadalenques és habitual l’augment pel que fa a la quantitat de menjar que acostumem a ingerir. Per aquest motiu, apareix, en moltes oportunitats, el que comunament anomenem com a indigestió i que, en medicina, es coneix com la dispèpsia. El doctor Eric Herrero, cirurgià general i digestiu, especialista en patologia hepatobiliopancreàtica i cofundador de Grup Quirúrgic Vallès, ens explica que la dispèpsia “és un terme molt ampli que inclou aquelles molèsties abdominals localitzades habitualment a la part alta de l’abdomen i que generalment apareixen després d’un àpat. Les molèsties poden ser variables, dolor abdominal, sensació d’inflor o distensió abdominal, ganes de vomitar o cremor d’estómac”.
La causa més freqüent, diu, té relació amb la ingesta, ja sigui per quantitat, és a dir, àpats copiosos, com per qualitat, com pot ser el menjar picant, l’alcohol o els aliments molt greixosos. Herrero apunta que, a vegades, la causa de l’aparició de la dispèpsia “pot estar relacionada amb un mal funcionament d’un òrgan de l’aparell digestiu i aleshores es pot presentar tot i no fer cap excés amb el menjar”. L’especialista assenyala que les causes orgàniques més habituals en el nostre entorn són “la presència de pedres (càlculs) a la bufeta biliar i les malalties ulcerosos de l’estómac”.
Ingesta excessiva
Si apareix per una ingesta excessiva d’aliments i sense que hi hagi una patologia orgànica subjacent, “aquests episodis de dispèpsia després d’un àpat abundant, solen ser de curta duració i autolimitats”. En el cas d’alguna patologia a l’aparell digestiu, el quadre clínic pot ser molt més greu, amb un dolor de major intensitat i duració, que es coneix com a còlic hepàtic, o fins i tot pot afectar òrgans veïns com el pàncrees i causar-ne una inflamació aguda, la pancreatitis aguda.
La dispèpsia pot afectar a qualsevol persona i a qualsevol edat. “Entre els factors que poden predisposar a patir-ne hi ha l’estrès, l’ús d’antiinflamatoris, la infecció per un bacteri anomenat Helicobacter Pilory, l’obesitat, l’alcohol, el cafè i el tabac”, explica Herrero. A les persones amb més predisposició a patir dispèpsia se’ls recomana evitar aquestes substàncies i prendre medicaments que disminueixen la secreció d’àcid de l’estómac quan prenen antiinflamatoris.
La millor manera de prevenir-la, en cas de no patir cap patologia que la provoqui, és mantenir patrons de conducta que no facilitin l’aparició del quadre clínic com, per exemple, portar una dieta equilibrada i sana, evitant en la mesura del possible menjar aliments molt greixosos, mantenir una vida activa i un bon control del pes, no beure alcohol o fer-ho amb moderació, evitar el tabac, i el més difícil avui en dia que és mirar de disminuir l’estrès al qual estem sotmesos en el dia a dia.
