Es pot trobar col llombarda tot l’any, però és a l’època del fred, entre la tardor i l’hivern, quan és més adient consumir-la pel seu sabor, lleugerament dolç, i perquè és quan conserva millor les seves propietats. Un dels seus atractius és el color morat, magenta o porpra fosc. Si parlem de cols, hem de tenir en compte que en tot el món hi ha uns 380 gèneres i unes 3.000 espècies d’aquest producte.
Al nord d’Europa, i durant l’edat mitjana, era un aliment prou conegut, si bé cal recordar que els egipcis ja la cultivaven 2.500 anys abans de Crist i segons s’apunta, els hi era molt útil per combatre el dolor d’estómac. Aquest doble vessant, aliment i remei medicinal, ja el van descobrir grecs i romans que, amb aquesta verdura, elaboraven algunes menes d’emplastres o cataplasmes per curar les malalties o les ferides.
La col llombarda té una sèrie de propietats que cal recordar. És una de les varietats de verdura més riques en seleni, que ajuda a disminuir la pressió arterial, aporta oxigen al teixit muscular, produeix anticossos i activa la tiroide, entre altres. La manera de conrear-la, preparar-la i consumir-la és la mateixa que en altres classes de cols. La principal diferència, però, és que la col llombarda conté pigments d’antocians que són els responsables de la seva coloració i que es perden durant la cocció.
Habitualment, es cou i resulta un molt bon ingredient per a diversos plats. En molts països, és tradicional que, cuita, formi part del menú de Nadal. A Madrid i a zones de Castella i Lleó, és una tradició menjar algun preparat amb col llombarda per aquestes festes, amb poma, panses i pinyons, principalment, sigui com a guarnició o primer plat.
Composta d’aigua
Es componen principalment d’aigua encara que es consideren molt nutritives per la quantitat de vitamines i minerals que contenen. La seva aportació calòrica és molt baixa i no sobrepassen les 22 quilocalories per 100 grams de producte fresc. No genera colesterol, conté 0,18 grams de lípids i 1,50 grams de proteïna per cada 100 grams de part comestible.
Això converteix a la col llombarda en un aliment ideal per incloure en dietes hipocalòriques. Si es menja crua, per exemple, constitueix una important font de vitamina C per al nostre organisme. Per a la seva conservació, es pot embolicar en una bossa de plàstic perforat dins del frigorífic, el que la manté en un bon estat fins a dues o tres setmanes.
