Les altes capacitats són determinades aptituds que algunes persones manifesten en un grau elevat, el que fa que destaquin de manera notòria per sobre del seu grup d’iguals. Es poden manifestar de formes diferents, però no sempre són detectables amb facilitat. És complicat establir comportaments comuns en tots els infants i adolescents amb altes capacitats i cal saber reconèixer-les. En general, es detecten per un nivell intel·lectual, creatiu o artístic elevat en comparació amb els companys de la seva edat.
Estem parlant de nens i nenes que poden pertànyer a qualsevol nivell social, i que poden destacar en qualsevol àmbit, com les matemàtiques, la llengua, les ciències, els esports, la música o els idiomes, entre altres.
Poden destacar per les seves habilitats cognitives (raonament, agilitat mental, fluïdesa verbal, memòria, atenció, concentració, aprenentatge abstracte), per les seves habilitats creatives (imaginació, sensibilitat artística, originalitat en la resolució de situacions i problemes) o per les seves característiques motivacionals (tenacitat, lideratge, alta autoestima)
Si es detecta o es considera que un fill o una filla, tenen altes capacitats, és important consultar amb un especialista perquè ho valori. Detectar-les possibilitarà, tant a pares com a docents, orientar-los de la forma més adient.
Els infants amb altes capacitats necessiten alguns reptes per poder canalitzar-les i que els estimulin per continuar el seu aprenentatge. El seu potencial s’anirà desenvolupant de manera progressiva si es treballa de manera adequada.
Si no es detecten
Quan no es detecten i no es promou l’estimulació que necessiten, pot provocar una desmotivació per l’aprenentatge i que tinguin mals resultats acadèmics. A vegades poden manifestar-se problemes personals, de relació o de comportament.
S’han determinat tres tipus d’altes capacitats, la superdotació, el talent i la precocitat. En la superdotació els infants manifesten un nivell elevat en tots els recursos intel·lectuals, com són el raonament matemàtic i el raonament verbal, la facilitat per captar informació i transformar-la en coneixement, la creativitat, la capacitat d’atenció i bona memòria o la comprensió de conceptes.
La seva capacitat intel·lectual els permet una tasca eficaç en qualsevol tema. Són nens i nenes que tenen al seu abast tot un seguit d’estratègies i recursos per solucionar dificultats complexes. A més, acostumen a evidenciar il·lusió pel treball i confiança en les mateixes possibilitats. Si estan motivats solen tenir un alt rendiment escolar.
Pel que respecta al talent, es veu en infants que exhibeixen una aptitud elevada en aspectes concrets, com per exemple el talent verbal, musical, motriu o matemàtic, si bé, pel que fa a la resta, poden tenir un nivell discret, igual o menor que el dels companys. La irregularitat sol ser una característica en la seva manera de treballar.
El rendiment escolar acostuma a ser bo, però només sobresurten en aquelles àrees o activitats en les quals tenen més capacitat. Sovint, el seu potencial es descobreix per les seves aficions o activitats.
Un ritme més ràpid
Finalment, la precocitat no està lligada a la capacitat intel·lectual, sinó a un ritme de desenvolupament més ràpid. Els nens precoços aprenen abans que la majoria dels de la seva edat en un o més aspectes, com per exemple caminar, parlar o llegir. A mesura que creixen progressen en totes les àrees i quan acaba el procés de maduració, cap als 13 o 14 anys, la seva evolució ja està equilibrada amb la dels seus companys, i el seu nivell d’aprenentatge és semblant.
La precocitat es manifesta especialment en certes àrees com poden ser el llenguatge, la música, les matemàtiques o la motricitat. Cal ressaltar que la superdotació i el talent són fenòmens cognoscitius estables, mentre que la precocitat és un fenomen evolutiu que acaba en l’adolescència.
