Com passa cada any hi ha alguns personatges que es postulen com a protagonistes de les mones que rebran d’aquí a uns dies els infants, de les mans dels seus padrins. Acostumen a ser personatges de sèries d’animació o de pel·lícules, encara que també, en els últims temps, les personalitzades ocupen el seu lloc. I, quant al món del futbol, també un tema recurrent per a la creació de les mones, s’està evidenciant un canvi de tendència i, actualment, les jugadores de renom estan prenent el testimoni dels jugadors més estimats.
Aquest any, s’està demanant molt una mona relacionada amb Pikatxu, un dels personatges de la factoria Pokémon, una franquícia que va començar com a un videojoc i que, posteriorment i a causa del seu gran èxit, es va convertir en una sèrie per a la televisió, en pel·lícules i en altres opcions, com roba o jocs de cartes. Coincideixen en aquest cas Elisabet Morera, de la Pastisseria Sant Jordi, i Carles Carreras, de la Pastisseria Núria.
Morera afegeix que també li han demanat alguna mona relacionada amb la cançó “Baby Shark”, mentre que Carreras apunta que un altre personatge que li han encarregat és el de Miércoles, de la sèrie “Família Addams”.
Les elaboracions no canvien i s’utilitzen els ingredients de sempre, amb la variant de xocolates de sempre, la negra, amb llet i la blanca, si bé també s’apliquen colors, comenta Morera. A la seva pastisseria, a més dels personatges coneguts, també es demanen molts “animalons”. Carreras assenyala que a la seva s’elaboren algunes “peces” atemporals i en creen alguns que simulen, per exemple, “una pizza amb una Coca-cola o una caixa d’eines”.
Carreras també explica que, gràcies a un acord entre la Universitat de Barcelona i el Gremi de Pastisseria de la província de Barcelona s’ha creat la Mia, un personatge per a les mones. És una figura de xocolata d’una nena científica, que cada any es dedicarà a una disciplina diferent.”Portarà un codi QR” que permet entrar en una pàgina on es pot veure la Mia, diu. Aquest projecte ha rebut el nom de “Mones de Ciència”.
Les mones relacionades amb l’esport, i principalment amb el futbol i el Barça, també continuen tenint el recorregut de sempre, tot i que creix la demanda de jugadores, com pot ser la imatge de l’Alèxia Putellas o d’un grup de jugadores del primer equip femení del conjunt blaugrana, en detriment de cracks masculins com Messi o altres.
MONES PERSONALITZADES
Joan Sáez, de Yummy Pastisseria, explica que en aquesta ocasió, si més no al seu establiment, les mones personalitzades estan superant a les de personatges coneguts d’animació o que surten a sèries de dibuixos animats. “Et demanen jugadors concrets d’un equip de futbol, com el Joselu de l’Espanyol que m’han encarregat, o la samarreta d’un equip de hockey de la ciutat acompanyada d’un estic”, assegura.
Està clar que, fa uns anys, les temàtiques eren gairebé les mateixes i semblava com si els infants es posessin d’acord i unifiquessin els seus gustos de cara a demanar quina mona preferien. Ara, tot està molt més “diversificat” i les peticions varien molt i hi ha opcions en totes les direccions.
Durant tots aquests dies, els pastissers de la ciutat es dediquen a crear les seves figures de xocolata, des dels clàssics ous, de totes les grandàries, fins a altres relacionats amb temes diversos, alguns amb relació en l’actualitat, altres de més clàssics. Els ous, sovint, estan envoltats o tenen per sobre alguns pollets que no són de xocolata.
La tradició que marca la presència dels ous a les mones de Pasqua arrenca dels seus inicis, sobre el segle XV segons les primeres informacions al respecte. Llavors, la mona era simplement una mena de tortell que, en el mig, portava ous que s’havien cuit abans. Però ous dels de veritat, res de xocolata, amb la closca pintada. I, s’apunta, que se’n posaven tants com anys tenia l’infant que rebia la mona.
Es veu que, el màxim d’ous que podia rebre el nen era de dotze. A partir de llavors, la tradició era que s’havia acabat la mona per a sempre. En els nostres dies no s’és tan estricta i hi ha infants que continuen rebent la mona per part del seu padrí amb més d’aquests dotze anys. També passa que, amb el pas del temps, la mona es quedi a l’imaginari del fillol per sempre, amb un canvi per alguna quantitat de diners.
SENSE XOCOLATA
La mona, fins que no es va importar el cacau des de terres americanes, no contenia xocolata. És lògic. Tot i això, aproximadament, no va ser fins a principis del segle XIX quan es van començar a elaborar els ous i altres complements amb xocolata. De moment se’n fan de diversos ingredients, si bé les més típiques són les que es preparen de fruita, les de mantega i les de xocolata.
Respecte al seu origen, una de les teories més usuals és que la paraula “mona” prové de l’àrab, i més en concret del mot “munna” que significa “regal”. Llavors, sembla que era una mena de pagament d’algun deute, amb productes alimentaris.
