Amb l’arribada de temperatures més càlides, alguns plats o elaboracions van recuperant un terreny que han perdut en les èpoques de més fred. És el cas de les amanides que, com passa en molts aliments o receptes del nostre dia a dia, estan envoltades de mites o asseveracions que no sempre són certes. Hi ha històries de tots els colors, algunes encertades, però moltes d’altres que formen part de la ficció o d’allò que en diem llegendes urbanes.
Per exemple, s’acostuma a sentir que menjar amanida de nit no és una bona idea. Montse Ullés, biòloga, màster en Medicina Natural, nutricionista i dietoterapeuta al Centre Mèdic Salus de Terrassa, ens explica que “l’amanida en general és un molt bon primer plat per sopar i, de fet, és un molt bon sopar, si volem baixar de pes, una amanida amb proteïnes”.
En general, ens comenta, tota amanida és saludable “si tenim en compte que la base d’una amanida està composta de vegetals com enciam, tomàquet, pastanaga i altres hortalisses, que ens aporten fibra alimentària, vitamines, minerals i energia vital”. És important, recalca, “vigilar això amb les salses o condiments amb què les acompanyem”. L’oli d’oliva aporta omega 9, i és molt saludable, però avisa que “si hi posem més de dues cullerades és molt calòric, així com maioneses i salses industrials”.
Altres ingredients
Si s’afegeixen altres ingredients, poden ser perjudicials si es tracta de “condiments molt calòrics”, que no són recomanables per a persones “amb sobrepès, amb colesterol i excés de triglicèrids en la seva sang”, comenta Ullés, a qui es pot seguir a la pàgina web montseulles.com. Assenyala que hi ha alguns d’aquests ingredients que s’acostumen a incloure en les amanides, com és el cas de la tonyina o l’ou dur, combinen bé nutricionalment.
“Combinar tonyina i ou és molt saludable, ja que són una font important de proteïnes i alhora d’omega 3, que té una missió antiinflamatòria del nostre organisme a la vegada que és un gran nutrient pel nostre sistema nerviós”, manifesta l’especialista en nutrició, que afegeix que “la combinació de verdures amb proteïnes ens ajuda a evitar el sobrepès”. A més, ens recorda que “si hi afegim fruits secs i hidrats de carboni i salses elaborades, lògicament, acaben sent molt més calòriques”.
També es fan combinacions amb ingredients que es mengen habitualment en solitari, com la pasta o l’arròs. En aquest cas, subratlla que “sempre haurien de ser integral, per l’aportació extra de minerals i vitamines que ens proporciona”, ja que els refinats “ens provoquen pics de glucosa que no són saludables per a l’organisme”.
Provoca gasos?
Un altre dels mites sobre les amanides és que la seva ingesta pot provocar l’aparició de gasos. Ullés, sobre aquest tema, aporta que tot depèn de diversos factors com “la microbiota intestinal de cada persona, la fibra alimentària que porta l’amanida o l’enciam”, que poden provocar gasos en ser digerides. L’especialista en nutrició i biòloga agrega que “és important repoblar la nostra flora intestinal periòdicament per evitar aquestes molèsties”. Infusions digestives d’anís estrellat, fonoll i camamilla “ens ajudaran a tenir digestions més suaus i evitar gasos, si en tenim”, afirma.
Quant al component principal de les amanides, l’enciam, que també compta amb una altra llegenda, que diu que depenent del seu color és preferible. En aquesta temàtica, Ullés comenta que “els enciams de més colors són els que nutricionalment són més rics en minerals i clorofil·les” i remarca que “no cal dir que el cultiu ecològic dels enciams, fora d’hivernacles”, els converteix en una opció més saludable”,
No reben productes químics, com els pesticides, que al final també els ingerim i incorporem al nostre organisme i, per aquest motiu, són preferibles. També assenyala que “hi ha enciams rics en omega 3”, cosa que els hi dona “un valor nutricional addicional”.
El color de les fulles també fomenta un debat i es diu que les fulles clares dels enciams són preferibles a les fosques. “Pel sabor més suau, preferim sempre les fulles més clares, però en realitat les més nutritives acaben sent les fosques, ja que s’hi concentren més quantitat de clorofil·la i més nutrients saludables”, apunta l’especialista del Centre Mèdic Salus de Terrassa.
Finalment, també, sovint, es diu que l’enciam reté líquids. Ullés, ens assegura que és al contrari i que tota l’aportació de vegetals naturals, no precuinats, suposen vitamines i minerals, imprescindibles per al bon funcionament del nostre organisme”. Agrega que, precisament l’enciam és ric en potassi, que evita la retenció de líquids.
Es poden retenir líquids, diu, “si afegim sal refinada”. Amb sal marina, que té la mateixa fórmula que el nostre plasma sanguini, “tot el contrari, no puja la tensió arterial i ajuda a drenar els tòxics de l’organisme”. Les amanides vegetals alcalinitzen el nostre organisme i fa que baixi l’acidesa, la inflamació i la retenció de líquids.
Totes dues igual de saludables
Un dels tòpics que també se solen dir és que l’escarola és més saludable que l’enciam. Sobre aquesta qüestió, la biòloga i nutricionista Montse Ullés del Centre Mèdic Salus de Terrassa, ens aporta que igual que l’enciam, l’escarola és baixa calòricament, rica en aigua, fibra, vitamines i minerals, si bé diu que “té una substància anomenada intibina que fa que tingui un sabor més amarg”. Afirma que totes dues” són riques en folats” que ajuden “a la producció de glòbuls vermells i blancs de la sang així com ferro, i reforça el cabell i les ungles”.
