La setmana passada se celebrava el Dia Mundial del Limfoma, una iniciativa de Lymphoma Coalition amb l’objectiu de fer conèixer aquesta malaltia a la població i poder conèixer els símptomes a temps, fet que pot ajudar a un diagnòstic precoç. Aquesta associació, que es va crear l’any 2000, té com a reptes la informació sobre tot el que envolta aquesta malaltia, basant-se en una xarxa mundial de grups de pacients que donen suport a altres pacients.
Com explica el doctor Ferran Vall-llovera, especialista en Hematologia a Àptima Centre Clínic, els limfomes són “un tipus de càncer del sistema limfàtic, un sistema que s’encarrega de produir, emmagatzemar i transportar els glòbuls blancs (limfòcits) del nostre organisme, que serveixen per combatre infeccions i altres malalties”.
El sistema limfàtic, comenta l’hematòleg, està format per la medul·la òssia, la melsa, el timus, els ganglis limfàtics i els vasos limfàtics. “Quan els limfòcits es multipliquen de forma anòmala o no moren quan haurien de fer-ho, s’acumulen principalment en aquestes zones, tot i que també ho poden fer en altres òrgans o teixits com el pulmó, l’estómac o el cervell”, afegeix l’hematòleg d’Àptima.
Hi ha moltes classes de limfomes i tot dependrà del limfòcit afectat i de l’estadi de maduració en què es trobi. L’especialista detalla que “podem trobar els de Hodgkin i els no hodgkinians, que al seu torn es poden dividir en limfomes T, que són molt menys freqüents i limfomes B”. Vall-llovera subratlla que “dins d’aquesta família podem trobar el limfoma fol·licular, el limfoma difús o el limfoma de cèl·lules del mantell, entre d’altres”. Cadascun representa una malaltia diferent, amb una forma de presentació, una agressivitat, un tractament i un pronòstic específic.
Tot i que són conjunt heterogeni de malalties hi ha una sèrie de signes i símptomes comuns en tots ells, com explica l’especialista en Hematologia. “El signe més freqüent és el creixement indolor d’un o més ganglis limfàtics, al coll, aixelles o engonals”, apunta.
Altres parts
Aquests ganglis també poden créixer a altres parts del nostre cos, com és el cas del tòrax o a l’abdomen, si bé, assegura Vall-llovera, “inicialment solen passar desapercebuts” si no es duu a terme una prova d’imatge. Altres manifestacions característiques dels limfomes són els anomenats símptomes B que poden ser “febre de més de 38º C, sudoració important de predomini nocturn i pèrdua involuntària de pes”. També poden produir cansament, picor o malestar general.
El limfoma de Hodgkin “es produeix de forma més freqüent en la dècada dels 20 anys i en la dècada del 60 i tot i ser un càncer, té força bon pronòstic, amb taxes de curació al voltant del 90% quan es diagnostica en estadis localitzats. Es desconeixen les causes, però “s’han identificat alguns factors que augmenten el risc de patir-lo, a més de les franges d’edat esmentades.
“El sexe masculí, el fet de tenir un sistema immunitari alterat sigui per malalties que afecten el sistema immunitari o bé per la presa de medicaments que el poden inhibir o alterar i contraure certes infeccions, augmenta el risc de patir la malaltia”, diu el metge especialista en Hematologia.
El limfoma de Hodgkin no és una malaltia molt freqüent i suposa, aproximadament, un 10% del total dels limfomes, amb una incidència aproximada d’entre 2 i 3 casos cada 100.000 habitants i any. A Terrassa, de mitjana, “se’n diagnostiquen uns 6 casos cada any”, comenta l’especialista.
Varia segons cada classe de limfoma
Com que són malalties que afecten tot l’organisme, “s’han de tractar de forma global i, per tant, la cirurgia no és útil en el seu tractament”, afirma Vall-llovera. Els principals tractaments utilitzats són la radioteràpia, la quimioteràpia, la immunoteràpia i el trasplantament de medul·la òssia. “La quimioteràpia, amb radioteràpia o sense, és el tractament estàndard per al limfoma de Hodgkin, amb unes taxes de curació molt elevades”. El tractament del no hodgkinià pot variar en funció del subtipus de limfoma. “La radioteràpia s’usa menys i el tractament de primera línia es basa en la quimioteràpia i la immunoteràpia. El trasplantament queda restringit per aquells limfomes que són d’alt risc o que no responen correctament al tractament inicial”.
