Un dels trastorns d’aprenentatge més habituals que afecta els infants en edat escolar és la dislèxia. La terrassenca Agnès Brossa, psicòloga de la infància i de l’adolescència i experta en psicologia jurídica i de família, ens la defineix com “un trastorn que té la localització a nivell neurològic, i és una dificultat de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, perquè el cervell no pot fer la ruta neurològica que automatitza la relació entre la visió d’una lletra o un símbol amb un so”.
Aquestes dificultats no permeten una lectura fluida i una compressió lectora adequada per a l’aprenentatge. Aquesta automatització comença ja de petits i hi ha nens als quals “els hi costa molt no confondre lletres o associar el so a una lletra” i afegeix que “ells tenen consciència que els hi costa” i, a causa d’aquesta conscienciació, diu la psicòloga, “encara tenen més por a equivocar-se i s’equivoquen més”.
Aquests problemes, afegeix Brossa, es pot donar també en la confusió de termes contraris com poden ser dalt o baix, davant o darrere, o sobre o sota, o també confondre colors similars, com poden ser el vermell i el taronja, o blau o verd. A aquests nens, comenta l’especialista, aquest aprenentatge a llegir i a escriure els hi suposa un esforç tan gran i sense haver-hi comprensió que “no ho volen fer, o protesten quan ho han de fer”, el que provoca que cada vegada “siguin menys hàbils” i acaba sent “un peix que es mossega la cua”.
El diagnòstic precoç és clau, assegura la psicòloga. “Com més tard arribi el diagnòstic i més tard es comenci el tractament, més dificultats i més afectació provocarà aquesta dislèxia en el nen”. S’ha de detectar seguida per corregir-ho com més aviat millor. Brossa recorda que la dislèxia no té res a veure amb la capacitat intel·lectual i pot haver “un infant amb altes capacitats intel·lectuals i que ho pateixi” i a l’inrevés.
Programes eficients
Actualment, hi ha programes molt eficients per tractar la dislèxia, afirma la psicòloga, moltes basades en la repetició. “La lectura i l’escriptura és un automatisme i el fem pensant en el significat de què llegim i el que volem escriure, però no pensem en com llegim o com escrivim, i el nen dislèxic té problemes amb aquests automatismes”. Pot haver-hi components hereditaris i Brossa explica també que la dislèxia pot derivar en altres problemàtiques.
“Ells senten que defrauden i tenen sensació de fracàs i de baixa autoestima i això els hi crea una ansietat enorme i aquesta ansietat es tradueix en neurotransmissors negatius en el seu cervell” i fins i tot els pot afectar el seu desenvolupament físic.
