“És nit freda per ser abril, no s’està enlloc com a casa”. La cançó de Manel podria ser el presagi d’un Sant Jordi fluix, ja que l’amenaça de pluja feia témer que la gent es quedés a resguard.
Però tan sols ha caigut un petit plugim el migdia. Han estat quatre gotes, però suficients per posar nerviosos els llibreters. “Si comença a ploure, t’he de deixar”, li deia a la seva amiga una neguitosa Alzira Padín, llibretera de Synusia, mentre conversaven davant la parada de la Plaça Vella.
De fet, algunes parades han arribat a treure els plàstics per protegir les solapes dels llibres de l’aigua (si no, es poden podrir). Però ha estat l’excepció en un Sant Jordi que ha esquivat l’amenaça de pluja i que ha arrossegat una assistència massiva als carrers del centre de Terrassa (així com els barris on també hi havia parades específiques, com la rambla de Francesc Macià).
Actuació de castellers de Terrassa / ALBERTO TALLÓN
