No és estrany veure piulades a la xarxa X proclamant que Sant Jordi és el dia més bonic de l’any. Probablement ho subscriguin molts lectors d’aquest diari. I tanmateix, cada cop són més les veus que alerten que la diada podria morir d’èxit.
“Se li ha donat un rerefons comercial excessiu, desvirtuant l’essència de Sant Jordi”, sosté el poeta Joan Tamayo (qui ahir signava exemplars del seu poemari “Cop de Maça”). “O sigui, gràcies al fenomen dels escriptors mediàtics, pot ser cert allò que diuen que per cada sant Jordi es ven un milió de llibres, però no vol dir que es llegeixen”. Al seu parer, és una “fake news” històrica, tot assenyalant que potser no som una societat tan lectora com ens creiem.
Les dades de vendes a Catalunya, però, descriuen un sector vigorós. Ara bé: excessivament concentrat en la campanya de Sant Jordi (dies en els quals es ven un terç o més de la facturació de tot l’any). “És el dia en que es concentra tot”, explica Alzira Padín, llibretera de Synusia. “No només les vendes, sinó també la quantitat que s’edita”, diu, en referència en que les editorials concentren la majoria d’estrenes pels mesos de març i abril, amb la idea de “petar-ho” per Sant Jordi.
La llibretera Alzira Padín, a l’esquerra, a la parada de la llibreria Synusia / ALBERTO TALLÓN
“Ara bé, ningú vol que es perdi Sant Jordi, eh? Senzillament, que estaria guai repensar el model de festa que impulsem”, matisa.
També Anna Martínez, responsable d’Abacus Terrassa, reivindica un major pes “durant tot l’any” pel llibre. “Ara bé, Sant Jordi és com la Festa Major del llibre: la gent surt al carrer, vol tocar paper…”.
D’aquí que entre els desitjos expressats ahir, Tamayo defensava fomentar més aviat la lectura, que no tant el llibre “per se”. “Per exemple, avui hi ha d’haver més protagonisme dels clubs de lectura, que estan creixent”.
Padín hi aprofundeix en la idea: “Hem de llegir en col·lectiu”. De fet, Synusia té diversos clubs i la setmana passada va rebre la visita de l’escriptora sud-coreana Kim Hye-Jin (per un cop de sort, ja que es trobava a Barcelona convidada pel CCCB). De la vintena d’assistents. només hi havia un home. “No és per una qüestió essencialista, que a les dones ens agradi més la novel·la. Suposo que les dones hem estat socialitzades més en el fet de trobar-nos en col·lectiu”, enraona.
Tota manera, és una constant: les dones fan sobreviure les presentacions (com també l’assistència a teatres). Si bé cal matissar que cada cop se’n fan més amb menys assistència, com alertava Pep Antoni Roig fa escassos dies. I mentrestant, l’autoedició avança: avui en dia, qualsevol debutant es pot publicar el seu propi llibre. Una democratització, sense dubte, alhora que sovint de menor qualitat literària.
