La fasciïtis plantar és una lesió que es pot cronificar i que incapacita bastant al que la pateix i, per tant, s’ha de tractar durant els primers símptomes, ja que si evoluciona, pot complicar-se la seva curació. Aquesta lesió suposa la inflamació per sobrecàrrega de l’aponeurosi plantar, que és el teixit que connecta el taló amb els dits i crea l’arc del peu. Ens ajuda a suportar el pes del cos i ha de tenir una elasticitat i una rigidesa suficients per a absorbir l’impacte dels nostres peus sobre el terra i impulsar-lo en cada pas que donem.
El pronòstic de la fasciïtis plantar no sempre és exacte i està envoltat d’incertesa. És una lesió complexa, que pot produir-se per l’estrès al qual sotmetem a la fàscia plantar cada vegada que ens posem drets, caminem, correm o saltem. És una lesió que provoca dolor i rigidesa en la part inferior del taló, encara que el dolor pot afectar també l’arc intern i extern de la planta del peu i fins i tot per darrere dels dits.
Causes més freqüents
Les causes més freqüents que poden fer aparèixer aquesta lesió són el sobrepès, fer pocs estiraments, una alteració anatòmica, portar un calçat poc adequat, una sobrecàrrega o córrer o entrenar en una superfície poc recomanable (les principals causes en corredors), o tenir un peu amb excés d’arc. La manera de trepitjar, doncs, és un dels motius principals que provoquen aquesta mena de lesió.
Com és preceptiu en la gran majoria de les patologies, el millor tractament per combatre aquesta lesió és la prevenció. Per als corredors de fons la millor manera d’aconseguir-ho és estirant de manera correcta, la personalització i optimització de la trepitjada, i l’adaptació d’unes plantilles personalitzades.
Com indica Alberto Martínez Oller, un reconegut especialista en Podologia al portal topdoctors.es, identificarem que patim una fasciïtis plantar en el moment en què notem dolor en un taló, molèsties en aixecar-nos o molèsties després de reposar. Martínez sintetitza pel que fa a les causes d’aquesta molèstia i apunta que són una mala posició del peu, que pot afavorir a l’estrès, l’hipersensibilització de la zona, una alimentació inadequada o el calçat inapropiat.
Segons afirma aquest podòleg de Barcelona, "la tensió que suporten les fibres del peu en aquests casos, és conseqüència directa de les forces com el pes, que es multiplica en funció de la velocitat de l’activitat que es realitzi, sigui esportiva o laboral". Avisa també que estem davant d’una "patologia multifactorial que requereix un tractament multidisciplinari" i, per això, recomana treballar amb especialistes en la matèria com poden ser metges, fisioterapeutes, recuperadors físics i, òbviament, podòlegs. Insisteix que s’ha de tractar com més aviat millor, per evitar que esdevingui una lesió crònica.
Tractaments globals
El tractament ha de ser de forma global per tal d’obtenir, de la manera més ràpida, resultats òptims i que ajudin a solucionar les molèsties. Per exemple, és positiu per combatre aquesta lesió estirar el bessó i la planta del peu o fer rodar una ampolla petita d’aigua congelada 10 minuts. També són recomanables els massatges a la planta del peu durant tres minuts, amb moviment des del taló fins a l’origen dels dits, amb l’ajuda d’alguna pomada antiinflamatòria.
Un recurs que pot ser efectiu, si aquests tractaments no resulten efectius, és l’electròlisi percutània intratissular (EPI), que s’ha de fer sota control ecogràfic, o també es pot apostar per les ones de xoc.
Un tractament podològic que es pot aplicar consisteix a utilitzar una plantilla, que haurà d’acompanyar la volta plantar per esmorteir l’impacte del taló, cosa que permetrà evitar la caiguda de l’arc plantar i millorar l’enlairament del peu.
A més, hi ha especialistes que recomanen la proloteràpia, que es tracta d’aplicar una injecció regenerativa que s’utilitza per pal·liar el dolor crònic relacionat amb lligaments, tendons o articulacions. També, segons s’especifica al portal topdoctors.es, es pot aplicar el que s’anomena el Plasma ric en factors de creixement (PRFC) que consisteix a utilitzar components de la sang del pacient que col·laboren en la regeneració.
Com a últim recurs, però, es pot procedir a realitzar una intervenció quirúrgica, en la qual es procedeix a deixar anar la fàscia en la zona de la seva inserció en l’os del taló, en el tros on el peu pateix els danys.
