El glaucoma és una malaltia crònica, que causa un dany progressiu i irreversible del nervi òptic, unit a una pèrdua visual irrecuperable. En l’actualitat, és la primera causa de ceguesa irreversible en el món. Avui, el glaucoma afecta més de 80 milions de persones. A més, segons l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO Grup Miranza), la meitat dels afectats per glaucoma no saben que pateixen aquesta alteració, ja que no dona símptomes en les seves fases inicials.
El tractament del glaucoma està orientat a abaixar la pressió intraocular, el principal factor de risc a l’hora de patir-lo. En la majoria dels casos, el tractament aconsegueix frenar l’evolució de la malaltia.
Però com seran les noves teràpies per a tractar el glaucoma? Quines són les bases genètiques de la malaltia? I un cop detectat, com es pot millorar la qualitat de vida dels pacients?
Aquests són alguns dels dubtes que els experts en glaucoma d’IMO Grup Miranza resolen a través del Canal Glaucoma, una plataforma digital i divulgativa que l’Institut llança amb motiu de la Setmana Mundial de la Malaltia, que té lloc del 7 al 13 de març.
“L’enquesta ‘Viure amb glaucoma‘, el primer estudi de la secció ‘Observatori del Canal Glaucoma’, ha tractat aspectes relacionats amb la qualitat de vida dels pacients afectats per la patologia i/o per hipertensió ocular”, explica la doctora Elena Arrondo, experta en glaucoma de l’IMO.
factor emocional
L’enquesta també ajuda els experts en aquesta alteració a tenir un major coneixement de la patologia fora del context clínic: “Hem constatat que el 52% dels enquestats se senten afectats emocionalment per la malaltia –explica l’especialista–. De fet, gairebé el 10% han manifestat que pateixen trastorns psicològics i psiquiàtrics diagnosticats arran de la patologia”.
Segons l’IMO, això indica que l’abordatge del glaucoma, de vegades, ha de ser multidisciplinari i ha d’incloure professionals de diferents àmbits, donat que el pacient pot necessitar un suport emocional.
Afectació quotidiana
De l’estudi també se’n desprèn que “més del 60% dels pacients enquestats afirmen que la malaltia els afecta a l’hora de dur a terme diferents activitats quotidianes, com la conducció, l’esport o la lectura, entre d’altres”, comenta la doctora Arrondo. “Això posa de manifest l’interès dels pacients amb glaucoma per aquests temes; per això el Canal Glaucoma també compta amb consells relacionats amb aquestes activitats”, afegeix. A més, entorn de la disfunció hi ha bastants mites, tal com explica la doctora Arrondo. “Al contrari del que algunes persones creuen, el glaucoma i la hipertensió arterial no són el mateix, i és important que el pacient sàpiga la diferència entre ambdues alteracions ja que d’això depèn, en una gran part, que el pacient conegui la seva situació i segueixi les pautes del tractament d’una forma correcta”, afirma.
Cal tenir en compte que moltes persones afectades per glaucoma tenen moltes limitacions visuals i, a més, la visió perduda per aquesta malaltia és ja irrecuperable, cosa que incideix en la qualitat de vida del pacient. Ara bé, cada vegada existeixen més ajudes visuals disponibles per als afectats.
Tipus
Segons explica el Canal Salut de la Generalitat, existeixen diferents tipus de glaucoma. D’una banda hi ha el glaucoma d’angle obert. És el tipus de glaucoma més comú. Esdevé crònic i progressa lentament. D’altra banda, trobem el glaucoma d’angle tancat (o d’angle estret). En aquest cas, pot ser agut o crònic. Si és agut, el glaucoma s’inicia d’una forma sobtada, quan l’angle de drenatge es bloqueja i el líquid no pot sortir de l’ull. Requereix atenció mèdica urgent.
En el cas que sigui crònic, el glaucoma es desenvolupa lentament, de manera similar al glaucoma d’angle obert.
Altres tipus de glaucoma menys freqüents són el de tensió normal, que produeix dany al nervi òptic i una pèrdua de visió lateral, encara que els nivells de pressió ocular són normals.
També existeix el glaucoma secundari, que és conseqüència d’altres problemes visuals, com ara les cataractes, d’altres malalties, com la diabetis, o de lesions oculars. O bé el glaucoma congènit, que afecta nadons que neixen amb un defecte en l’angle de drenatge de l’ull. Aquest defecte no permet l’expulsió del líquid que segrega el globus ocular.
