El nostre organisme pot comparar-se en un cert sentit amb una sopa de substàncies químiques, la composició de les quals varia a causa dels aliments i dels productes que ingerim. I també a causa dels innombrables agents del medi ambient als quals estem exposats, des de la irradiació solar fins a la contaminació ambiental, amb impactes en la nostra salut i en l’energia física.
Alguns dels ingredients més actius d’aquesta “sopa” són les neurohormones, unes substàncies sintetitzades per les cèl·lules nervioses que funcionen com a missatgers entre els nostres diferents sistemes orgànics, i viatgen a tota velocitat pel torrent sanguini, condicionant a cada moment el nostre equilibri intern, les nostres sensacions i el nostre benestar.
Aquestes substàncies s’activen per mitjà d’una influència immaterial, però determinant, els nostres pensaments i activitats. La qual cosa, segons el psicopedagog i llicenciat en Humanitats Manel Fernández Jaria, conformen el nostre “jo químic”: “És un poderós recurs i aliat interior que pot treballar a favor nostre en els moments difícils”. Fernández és professor col·laborador d’Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, i assessora líders i equips per millorar la motivació, el benestar i la productivitat a les empreses.
Per ser més positius quan sembla que tot està en crisi, Fernández recomana “tenir consciència del nostre “jo químic” i tenir en compte que hi ha unes substàncies legals i gratis que ens ajuden a afrontar el malestar psíquic”.
L’expert es refereix a les neurohormones, com les endorfines, que “milloren el nostre benestar i poden activar-se a partir del pensament; i això es pot aconseguir amb un cert entrenament”, indica. “Ara amb la pandèmia de la Covid-19, és el moment d’estar atents i conrear els petits detalls i accions que activin aquest ‘jo químic’ practicant exercici físic o escoltant música”, destaca.
“L’alternativa a no cuidar el nostre ‘jo químic’ és que el nostre estat emocional el configurin les circumstàncies, les queixes, les notícies, els comentaris, les crítiques i els estímuls que ens envolten”, assenyala. Fernández explica que els efectes positius dels nostres pensaments en el nostre ‘jo químic’ poden comprovar-se mitjançant un senzill experiment.
Aquest exercici consisteix a enviar des del nostre mòbil un missatge d’afecte o agraïment a algú del nostre entorn, explicant-li la raó per la qual ens agrada estar amb ell o ella.
“En escriure-ho observarem que generem un petit canvi en nosaltres i, quan ens contestin, observarem novament el que ocorre en el nostre pensament, com reacciona el nostre cos i quin és el nostre estat emocional. En aquestes situacions notem al nostre ‘jo químic'”, assenyala el professor de la UOC.
Una de les neurohormones clau del nostre “jo químic” és l’oxitocina, que pot afavorir les nostres relacions socials i la sensació de satisfacció vital, i ens ajuda a millorar l’autoconfiança. “La seva absència pot disparar la tristesa”, segons Fernández. Assenyala que podem activar-la en enviar o rebre un missatge de gratitud, així com rient, conversant, jugant amb una mascota, fent un massatge, abraçant, reunint-nos amb els amics o practicant sexe.
Un altre “ingredient” destacat del nostre “jo químic” és la dopamina, que ens proporciona una sensació plaent i còmoda, activa la motivació i afavoreix la memòria, la resolució de problemes i la creativitat, segons aquest expert.
Assenyala que podem activar la secreció d’aquesta neurohormona fent exercici físic, caminant, escoltant música, ballant, meditant, llegint sobre un tema que ens interessa i també en efectuar un aprenentatge.
“A l’hivern em pot fer mandra anar al matí a la piscina coberta a nedar, però hi vaig perquè sé que al final de la sessió el meu cos haurà generat la dopamina que m’ajudarà a tenir una part del dia excel·lent. Només haig de superar el moment de mandra per activar el meu ‘jo químic'”, indica.
Per la seva banda, la serotonina, a la qual es denomina “l’hormona de l’humor”, està relacionada amb l’emoció i l’estat d’ànim, el benestar i la felicitat. Podem augmentar-ne els nivells passejant a l’aire lliure, practicant la relaxació o prenent el sol.
