Són moltes les malalties o alteracions visuals que poden limitar la nostra qualitat de vida i posen en risc la nostra visió. Així mateix, especialment en temps de pandèmia, és possible que retardem el diagnòstic o el seguiment de patologies o símptomes oculars que poden arribar a ser greus o irreversibles sense un tractament precoç i encertat.
La Dra. Laia Pascual, oftalmòloga experta en glaucoma de l’IMO Grup Miranza, explica els aspectes clau d’aquesta malaltia, com també d’altres patologies o problemes de visió que afecten gran part de la població.
Pèrdua irrecuperable de la visió
El glaucoma és la segona causa de ceguesa irreversible al món i afecta, aproximadament, el 2 o el 3% de la població. “Causa un dany constant i progressiu al nervi òptic, el qual, sense una detecció precoç i un tractament encertat, pot acabar en ceguesa”, explica Pascual.
Precisament, una de les claus d’aquesta malaltia és que “en les primeres fases no presenta símptomes, però a mesura que avança es produeix una pèrdua de la visió lateral o perifèrica que no es recupera.
De fet, el 50% dels pacients no són conscients de patir-lo fins que ja han perdut gran part del camp de visió”, aclareix l’oftalmòloga, i afegeix: “Per això és important fer controls oculars periòdics, especialment a partir dels 40 anys”.
Objectiu: tractar el principal factor de risc
En aquest sentit, el factor de risc principal de patir glaucoma és una pressió ocular elevada, “una condició que podem tractar i controlar, en la majoria de casos, amb col·liris hipotensors per evitar danys majors o per conservar el nervi òptic en les millors condicions”, aclareix l’oftalmòloga. Tot i que molts pacients poden controlar la hipertensió ocular amb tractaments mèdics, en altres casos és necessari dur a terme altres teràpies amb làser o quirúrgiques “L’objectiu principal és preservar la visió del pacient, a l’IMO Grup Miranza duem a terme múltiples tècniques quirúrgiques que seleccionem segons el tipus de glaucoma que afecta cada pacient, així com en funció de l’estat ocular”, prossegueix Pascual.
Malalties visuals lligades a l’envelliment
En paral·lel, altres malalties visuals apareixen lligades a l’envelliment: “És el cas de les cataractes, que afecten el 50% de les persones de més de 65 anys. Apareixen per una pèrdua de transparència del cristal·lí, la lent natural de l’ull”, aclareix Pascual. En aquest sentit, les cataractes es tracten amb una cirurgia que consisteix a extreure el cristal·lí i reemplaçar-lo per una lent que es col·loca a l’interior de l’ull perquè faci la seva funció. Malgrat que es tracta d’una operació senzilla, l’oftalmòloga adverteix: “És important que es dugui a terme per mans expertes, per a minimitzar riscos”. Una altra malaltia ocular lligada a l’envelliment és la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), que és la primera causa de pèrdua de visió en persones més grans de 65 anys. “El principal símptoma és una pèrdua de visió, que pot causar una limitació visual important”, explica Pascual. En la majoria de casos, la DMAE pot tractar-se amb injeccions intravítries, les quals en frenen l’avanç i poden ajudar a recuperar la visió: “No obstant això, és important tenir en compte que un tractament precoç i encertat de l’especialista és essencial per a evitar conseqüències oculars greus”, conclou Pascual.
Problemes o defectes refractius com la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme, també poden minvar la qualitat de vida dels qui els pateixen. En el cas de la miopia, a més de causar visió distorsionada des de lluny, és factor de risc d’altres malalties visuals com el despreniment de retina o el glaucoma, especialment si la persona que la pateix té més de 6 diòptries. D’altra banda, la hipermetropia també pot estar associada a altres malalties com el glaucoma. Pel que fa a l’astigmatisme, causa una visió distorsionada a totes les distàncies i, en alguns casos, pot relacionar-se amb una alteració corneal anomenada queratocon (primera causa de trasplantament de còrnia en pacients joves).
Per tot això, els experts de l’IMO Grup Miranza recomanen revisions oculars periòdiques. Així mateix, adverteixen de la importància de visitar oftalmòlegs especialitzats en la patologia o zona de l’ull que afecta el pacient, especialment si ja es té alguna alteració visual. Tot això amb l’objectiu de detectar i tractar a temps possibles patologies que posin en risc la visió.
