L’absència de símptomes empitjora les conseqüències del colesterol sense controlar, ja que augmenta el risc de patir un ictus, un infart de miocardi o una mort cardiovascular. Així ho constanten els experts reunits en el simposi “Estratègies d’abordatge hipocolesterolemiant en el pacient amb elevat risc cardiovascular”, inclòs en el programa del 41 Congrés de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI).
“L’arterioesclerosi es desenvolupa durant molts anys. Per això, nivells elevats de colesterol transcorren ‘asimptomàtics’ durant molt de temps i som conscients dels mateixos anys després, quan el mal vascular és avançat i es presenta en forma d’infart o ictus. D’aquesta manera hem perdut un temps important. La determinació de nivells de colesterol ha de ser una part integral en la valoració de pacients d’edat mitjana, però també en subjectes joves que ja tinguin algun factor de risc, com la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme o una història familiar de malaltia cardiovascular precoç”, indica el doctor Carlos Guijarro, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Fundación Alcorcón (Madrid).
Més del 70% dels pacients d’alt i molt alt risc cardiovascular no tenen controlat el colesterol, segons dades de l’enquesta EUROASPIRE V. “A l’estudi, en el qual es va examinar el grau de control del colesterol en pacients que ja havien tingut un episodi de malaltia coronària, es va trobar que el 71% dels pacients tenien xifres de colesterol LDL (l’anomenat “colesterol dolent”) per sobre dels objectius desitjats. Els objectius que es marquen en l’actualitat com a òptims per a aquests pacients de molt alt risc són inferiors als considerats en aquest estudi i, per tant, el percentatge de pacients no controlats podria ser fins i tot superior”, explica el doctor Jesús Cebollada, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic Lozano Blesa (Saragossa).
A més, l’absència de símptomes pot provocar falta d’adherència al tractament hipolipemiant. “La falta de simptomatologia és comuna a diversos factors de risc. El colesterol i la pressió arterial ‘no fan mal’ i això provoca que els pacients amb alteracions en aquests factors no percebin de manera clara els riscos que comporta un control inadequat d’aquests”, apunta el doctor Cebollada, que insisteix en la necessitat de millorar la comunicació al pacient perquè entengui la gravetat de la seva condició. “El pacient amb freqüència considera que prendre una pastilla per al colesterol el protegeix ja de la malaltia cardiovascular, però allò que és veritablement important és aconseguir una reducció del colesterol suficient per eduir el risc de complicacions cardiovasculars”, afegeix aquest internista.
D’altra banda, els experts recalquen la necessitat que el pacient d’alt risc cardiovascular disminueixi els seus nivells de LDL. “En pacients d’alt risc vascular, el nostre objectiu no és obtenir un colesterol ‘normal’, entès com el colesterol mitjà en la població general. El nostre objectiu és tenir un control molt millor del normal perquè d’aquesta manera oferim un benefici clínic als pacients. Amb freqüència, la manera d’informar les anàlisis, amb uns nivells ‘normals’ idèntics per a tots els pacients és poc motivadora. Un colesterol adequat per a un pacient sense factors de risc vascular pot ser una xifra inacceptablement elevada per a un pacient que ja ha tingut un infart o un ictus. Cada vegada amb més freqüència els resultats de les anàlisis indiquen diferents nivells ‘desitjables’ de colesterol adequats a la circumstància de cada pacient, però encara no és una pràctica universal”, lamenta el doctor Guijarro.
